algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Un estiueig vist per Maura (1886)

No parlam del polític Antoni Maura, sinó de l'escriptor costumista que, en els seus escrits, permet que ens translladem bellament als estius de finals del segle XIX a Palma i a observar de quina manera aquells avantpassats nostres suportaven les calorades mediterrànies. Sortir de la Ciutat de Mallorca, totalment tancada aleshores dins el seu recinte de muralles i baluards, suposava, evidentment, i més si era prop de la mar, un autèntic alè, una manera de descansar eixamplant els pulmons. Però hem de tenir en compte, tanmateix, que en aquells dies imperava la burgesia urbana, i això havia de significar tenir cada família, per al seu esplai, una caseta extramurs. Proliferaren, doncs, com bolets, les casetes, també anomanades xalets, quintes, vil·les, torres, palauets o pavellons, quan no imitaven com en un cas concret del barri del Terreno, un bungalou indostànic. Tot valia per a crear una societat benestant estiuenca, d'on sortia gent festejadora i gent festejada.

I això sí. Cap d'aquelles cases podia mancar de jardí, amb els seus romàntics xiprers i els seus brolladors orientalistes... Explica Maura que veritablement no es gaire difícil veure per allà i ben dematí o a posta de sol alguna joveneta amb bata, trunyelles amollades, ombrel·la de mànec llarg, amb una novel·la al davall de l'aixella, trescant per dins el jardí de deu passes en quadre, que mostra un aire sentimental i una manera d'anar indicadora d'algú que vol deixar ben clar que passeja nostàlgies i roman a fora vila... Ho podem interpretar fàcilment, puix que aquesta escena pertany a mil narracions d'aquella època, especialment la novel·lística de fulletó, aleshores tan de moda. Diu Maura que porten una vida estiuenca una mica artificial les famíles benestants que celebren les seves reunions i festes a indrets com Son Sardina, el Terreno, Son Serra, el Molinar, el Pont d'Inca i Son Rapinya. Es, doncs, la burgesia que, amb un carruatge carregat de serventes ben netes, rient i folgant, es translladen les famílies a la que ara diuen segona residència, i ho fan a bord d'una calesa, un break de segona mà, un omnibus desllustrat, una galereta nova.

Ens fa ullar Maura, així mateix, els senyors amb capell canotier i vestimenta blanca de llista, ulleres verdes contra el sol i sabates blanques amb foradets que deixen respirar el peu. I amb els senyors, les senyores, vestides de llarg amb gipó estret i acampanada falda, ben encapellades, i entre d'elles, els infants, amb el cap pelat de fresc i mig desfressats de mariners, de vegades comandats per una mainadera i un capellà amic de la casa. Altra cosa és la silenciosa aristocràcia, que, de sempre, en venir la temporada d'estiu, abandona el seu fosc palau ciutadà i surt cap a la possessió rural que es mida per un caramull de quarterades. Aiguaforts. Proses ciutadanes. Llenguatge senzill, un punt dialectal, graciós i profund.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris