nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

El PP romp el cordó

Després de les eleccions de 1995, tots els partits adversaris del PP acordaren fer un cordó sanitari per aïllar els conservadors i, així, destrossar-los a les urnes següents. No es pot assegurar de qui partí la idea, però tot indica que va ser del grup que posteriorment (1998 a les primàries i 2001 als congressos) assoliria el control del PSOE: Francesc Antich, Francina Armengol i etcètera. El grup que tenia i té Joan March (secretari general del PSOE balear entre 1991 i 1995) com a pare polític. De fet, va ser el PSOE dirigit per March qui va donar l'imprescindible suport moral a la UM rompuda de 1993 que es presentava a les eleccions de 1995 pràcticament sense cap possibilitat. Aquell imprescindible suport va ser determinant perquè els regionalistes tenguessin prou ànim, per així dir-ho, i obtenguessin dos escons que permeteren iniciar tota l'estratègia de cordó sanitari al voltant del PP. Després, amb el PSOE agenollat davant d'UM, aquest matrimoni només permetia als altres -PSM, Esquerra Unida, Verds- que se sumassin al carro sense posar-hi cap ni una condició. I s'hi sumaren encantats -tot i que de tant en tant remugaven una mica per quedar bé: com quan el PSM féu el 1996 una aixecada de cul, se n'anà de les cadires i hi tornà al cap de poc- a canvi de poder i d'anhelar també l'anorreament del PP. Que era això i no altra cosa l'únic que compartien tots cinc partits.

Setze anys després, és obvi que aquella estratègia ha fet aigua per tots els costats. I els principals perjudicats han estat, curiosament, els seus impulsors. UM ja no existeix formalment i la seva continuació de fet, Convergència, està fora de les institucions autonòmiques, reduïda a una testimonial presència local a petits pobles. I el PSOE està en la pitjor situació política de la seva història, sense haver aguantat electoralment en cap municipi de rellevància, a punt d'entrar en la tradicional guerra interna (ja començada a la pràctica, tot i que la direcció nacional ha ordenat que la sang no es vegi fins que passin les eleccions generals), sense estratègia de futur i amb una organització absolutament ineficaç.

Per contra, el PP ha sortit molt reforçat d'aquests setze anys d'intent de cordó sanitari al voltant seu. Segurament el seu èxit es deu a molts factors, però no es pot deixar de banda l'efecte revitalitzador que ha tengut entre les bases conservadores la ràbia provocada per l'actitud dels altres partits.

Ara les circumstàncies són completament diferents. El PP és fort i tot i mirar de coa d'ull cap a la Lliga sap que està en una posició envejable. Tant com que veu que aquest partit i les restes d'UM han entrat, amb els pactes municipals i inclosa la moció de censura de Campos anunciada la setmana passada, en una mena de competició per veure qui pacta més amb ell. Ara és l'esquerra la que cotitza a la baixa. Molt per avall.

Són els avatars normals en polític, es podria pensar. I sí, és ver. Però no es pot perdre de vista la importància que per al futur immediat i a mitjan termini té el fet que el cordó sanitari al voltant del PP s'hagi esvaït. Perquè hi ha indicis que ens podria fer interpretar que qui de veres podrien quedar aïllats per molt de temps a l'oposició són els dos partits d'esquerra. Si és que, com pareix, el PP ha començat a construir els ponts preventius per a temps futurs manco gloriosos que els presents.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris