algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
18°

Continuam desquadrats

Estam a l'estiu de ple i, encara que aquesta època estival s'associa a bauxa i oci, sembla que els periodistes de les illes li han agafat gust a allò de la calculadora. El Diario de Mallorca ha dedicat tota la setmana a esbrinar els sous a les empreses públiques, una feina titànica en una administració obsoleta i gens transparent. Les xifres, més pròpies dels Fons Monetari que d'una administració autonòmica normaleta, han escandalitzat els ingenus que es creien allò de la publicitat, el mèrit i la concurrència a la caixa pública, i han indignat els malpensats que ho sospitaven. Així, negre sobre blanc, hem comprovat com és possible que et toqui la grossa sense jugar-hi. Estam a la Mediterrània i tenir padrins és l'assegurança laboral més important.

Aquí els estudis i les oposicions els deixam per als arreplegats, per als que no tenen cap carnet ni influència. Semblava que la mamella pública no s'havia d'esgotar mai, per això mateix, tots els governs -alguns per tarannà i d'altres per pura covardia- no han volgut ficar mà a una xarxa pública demencial i molt poc ètica. Mentre coneixíem els sous i les escandaloses diferències, aquí a la casa també han agafat la calculadora i han volgut saber què significa sobre el nostre pressupost la milionada d'estalvi anunciada pel flamant president Bauzá. Les xifres no quadren, els anunciats 26 milions en tota la legislatura no queden gens clars i, a més, si ho miram com toca, per pressuposts, l'estalvi es queda en una anècdota: un 0,2%. Una anècdota una mica decebedora però que ha donat molt de si. Una vegada més els populars han controlat a la perfecció com, quan i de quina manera es dóna un missatge: el màrqueting i l'estadística al servei de l'acció de govern.

Deixant de banda els números, aquesta setmana la protagonista ha estat una nina de quatre anys i el seu calvari pels serveis socials. Família d'acollida, un pare biològic i una administració insensible a les situacions individuals interactuen sobre una menor que intenta no perdre el que fins ara ha tengut. És difícil parlar d'expedients administratius quan el que està en joc és el futur i, al cap i a la fi, l'estabilitat emocional i afectiva d'una nina. Per això, els ingenus, els que insistim que és possible viure en un Estat de dret i, a més, social pensam que no pot haver-hi demores, ni traves burocràtiques, ni el típic "això és el que hi ha" de l'administració. Una menor no pot quedar en els llimbs, esperant en una llar i mirant des de la finestra la infantesa dels altres. Això ho sabem nosaltres, ho saben els funcionaris que, fermats, assisteixen a espectacles gens agradables i ho haurien de saber els que aproven les lleis i adopten les decisions polítiques que incideixen directament en la vida de na Marga i de tants d'altres. Això sí que és una feina a fer, sense màrqueting, sense embulls estadístics i amb una mica d'ètica.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa mes de 9 anys

les dades de sous mitjans donades per DM no són certes i, en tot cas, deuen incloure els sous dels polítics que hi havia a les empreses públiques, perquè us puc assegurar que la gran majoria dels treballadors no cobren aquests sous

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris