algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Només la punteta

El diari -així en genèric- és també conegut com 'el mentider', més que per la suposada parcialitat de qualsevol capçalera, per la reproducció de les mentides de tot el món. És la paradoxa de cercar les veritats en un mosaic de discursos interessats sobre la realitat. Sovint s'empra la mentida per fer brostar la veritat. Quan una persona ja té recursos propis per resoldre's els problemes de la vida, per Felanitx diuen que ja té edat de mentir. I a manera d'acudit, les mentides del món es resumeixen en tres: dir 'ara vénc' quan te'n vas; dir 'ara torn' quan algú fuig; i 'només la punteta'. D'alguna manera, aquesta classificació popular coincideix amb les tres mentides de Tomàs d'Aquino (l'útil, la maliciosa i la humorística) tan elementals i usades a l'esperit de la comèdia humana i de la representada o teatral.

Al gran teatre de la política és d'ús habitual, la mentida. I en aquestes altures electorals ja ens hi hem acostumat tant, fins al punt del cinisme i de la calúmnia, que llegim els diaris amb guants, escoltam amb orella de mul o miram amb incredulitat les imatges que ens serveixen de franc. Talment el conte d'aquell pastor que cridava sovint alarma de llop, fins al punt que, quan va ser vera, no el va creure ningú. I ja ho deia aquell que els grans conservadors europeus s'havien rigut de Zapatero i ara se'n volen riure els d'aquí. I, si mal d'altri, rialles són, a ningú no li agrada sentir-se ridícul i enganat. Però aquest discurs de l'austeritat i les retallades de despesa pública, en ajuntaments i al Govern, sona a la mentida de 'només la punteta', quan ja el tens ben endossat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris