algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Europa: tornen les fronteres?

De tant en tant sorgeixen notícies que deixen una sensació de preocupació, una sensació negativa, molt per sobre del pes que realment tenen en un procés determinat. Em ve al cap aquesta consideració pensant en la decisió de la Comissió Europea de permetre tornar a posar barreres a les fronteres entre estats membres de la Unió Europea, quan la tendència, durant els últims anys, de manera invariable, havia estat d'eliminar-les. Que es pugui establir algun tipus de control fronterer vendria a ser com els controls de carretera que de vegades posa la policia, més que no el símbol del retorn a les fronteres. Sembla que, assortadament, el procés de caiguda de les fronteres entre estats membres de la Unió Europea ja no té tornada endarrere.

Ara bé, els símbols sempre tenen un pes. I poden indicar moviments que es mantenen per sota o que ressorgeixen de tant en tant, especialment en època de tribulació. La decisió de les autoritats europees ha vengut determinada per la pressió de França i d'Itàlia (especialment de la República francesa) de poder establir controls fronterers per tal d'evitar que els immigrants il·legals que arriben a Europa a través d'Itàlia es puguin escampar fàcilment per la resta de la Unió.

Itàlia ja fa anys que rep una pressió molt gran d'arribada d'immigrants irregulars, a causa de la proximitat de l'illa de Lampedusa, per posar-ne un exemple paradigmàtic, amb les costes del nord d'Àfrica. Fa uns anys ja es va produir una situació d'alarma, quan devers vint-i-cinc mil persones procedents del Magreb i del Maixreq varen anar a parar a una illa que, tant de dimensions com de població, és comparable a Formentera. Posteriorment, la pressió encara ha augmentat, especialment a partir de la situació bèl·lica que s'ha desfermat a Líbia, a causa de la resistència del coronel Gaddafi (ara autoanomenat Rei de Reis de l'Àfrica, per cert) a deixar el poder.

El somni de tots els europeistes passa per l'Europa sense fronteres. La construcció política d'Europa es fonamentarà, entre d'altres factors, en una desaparició real de les fronteres, en una comunitat de valors, i, al capdellà, en una cultura i una ciutadania compartides. L'economia ha estat el fonament i la base de tot plegat. La lliure circulació entre tots els estats membres de la Unió ha suposat una passa més en el procés de construcció europea. En aquest sentit, la tan denostada Directiva de Béns i Serveis en el Mercat Interior, més coneguda com a Directiva Bolkestein, ha suposat un avanç en el procés de construcció política d'Europa que ni els més aferrissats opositors no poden negar.

Que caiguin les fronteres no implica, per descomptat, que ja siguem a punt per desencadenar el gran projecte, que seria la construcció dels Estats Units d'Europa, tal com ja els pensava, fa més de mig segle, el gran Jean Monnet. Però suposa un pas endavant.

Que les fronteres puguin tornar a reaparèixer, encara que sigui de manera suau i sense més conseqüències que les esmentades, pot constituir un símptoma de manca de consistència de tot el procés. El fet es podria produir per una regressió: la crisi no constitueix un element favorable per avançar en cap aventura, per interessant i positiva que puguem considerar-la. La hipòtesi de la regressió seria, des del nostre punt de vista, la més negativa. L'altra hipòtesi seria que, de tant en tant, afloren fenòmens que no havien desaparegut encara del tot, i que determinades circumstàncies (com ara la pressió d'immigració irregular) poden tornar a posar de manifest.

Suposant que aquesta sigui la causa, el procés de construcció europea, ara mateix, no n'estaria afectat. Però ens obligaria a continuar treballant, amb la fermesa que fos possible, per llimar les arestes que encara afecten negativament la consolidació d'una Europa política, imprescindible perquè Europa arribi a constituir una unitat per sobre dels estats que ara mateix la integren.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris