muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

La figura del banquer (1867)

Aquests temps de crisi econòmica han posat al davant de la gent una figura polèmica, la del banquer. Heus aquí l'home que es mou, al marge de règims polítics i de dies incerts, en el món de les finances amb capacitat de córrer riscs i fer córrer riscs als altres. Ja fa molts anys, Jules Verne n'observava la figura i ho feia a la seva novel·la Matias Sandorf... "Entre les famílies més opulentes de Trieste hi figurava la del banquer Silas Toronthal. Tenia aquest, aleshores, devers trenta-set anys i habitava, amb la seva esposa, una bella residència de l'avinguda de l'Acquedotto, tot fent ostentació, sempre seguit, d'una gran fortuna. De caràcter altiu i antipàtic, no havia aconseguit crear-se amics durant els quinze anys de la seva permanència a Trieste. Les seves relacions es limitaven als camps dels negocis i esperava poc de la simpatia pública.

Natural de Dalmàcia, puix que havia nascut a Ragusa, era considerat un estranger. Home audaç, havia realitzat algunes opracions força arriscades que li varen produir considerables ingressos. Tot i això, en els darrers anys, la confusió internacional causada per la guerra francoitaliana havia repercutit en els seus negocis i probablement s'hagués vist en seriosos tràngols en el cas de veure's obligat a reemborsar els comptes corrents que hi havia en el seu despatx. Tanmateix, si era certa la sospita de Sarcany que els seus negocis es trobaven quelcom embullats, era forçós que el banquer s'hagués mesclat en alguna operació massa compromesa i que no havia resultat tan satisfàctòria com era de desitjar. Sens dubte, Silas Toronthal mostrava en la seva fesomia i des de feia estona, un canvi que podríem anomenar moral. Semblava que no gosava mirar la gent fit a fit, i ho feia de cua d'ull, amb els ulls mig tancats. Això no havia escapat a la penetració de la seva esposa, dona malaltissa i de feble caràcter, dominada totalment pel seu marit i que tot ho ignorava sobre els negocis d'aquest".

És curiós com tant la història com la literatura de ficció ens ofereixen clixés sobre l'eterna conducta de l'home, sobre les penes i esperances de cada generació, la qual, per molt que es vulgui diferenciar del passat dels altres, cau en els mateixos tòpics i en les mateixes pedres. Jules Verne era un gran observador, un literat que gaudia d'un extraordinari ull clínic, un estudiós del comportament humà. Tal volta, els seus moments de dificultat econòmica l'haguessin posat en contacte amb homes com Silas Toronthal i amb les tempestes financeres, ben sovint sensibles als moviments polítics i a les amenaces bèl·liques. El cor de tot plegat, les borses de valors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris