algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
19°

Ara mana la imatge d'austeritat

En temps de la transició, quan es començà a articular l'estat de les autonomies, veus que temps abans havien estat properes a l'antic règim franquista afirmaren que tants de parlaments i tants d'autogoverns suposarien un increment de sous i de despeses públiques. Des de la mateixa UCD, que aleshores governava a Madrid, es contestà que els sous dels consellers i diputats autonòmics eren "la xocolata del lloro", comparat amb el gran avanç que suposaria per a l'Estat espanyol superar el vell centralisme, i que les comunitats perifèriques poguessin desenvolupar els seus camins envers el desenvolupament.
Tres dècades després, l'avanç autonòmic és, en conjunt, una realitat inqüestionable. Se situa molt per sobre de la duríssima crisi actual i de les sacsejades que pateix Espanya per poder adaptar-se a la política europea centrada en l'euro.

Brusel·les i Berlín han imposat grans mesures d'austeritat a Madrid per superar el deute públic i per reactivar l'economia privada. Tothom entén, sobretot després de la pèssima gestió econòmica feta per Zapatero, que s'imposin mesures d'austeritat en la gestió pública. A més, les Balears és un cas especial. El PP ha recuperat el poder, i per aquest partit és un cop d'imatge fer una retallada de cadires que estaven ocupades per l'esquerra. És una manera de cridar l'atenció, encara que sigui reduint la xocolata del lloro. En realitat, la retallada d'alts càrrecs afecta molt poc el pressupost. Aquí, el més important és dirigir bé les inversions i que ajudin a la recuperació de l'economia. La millor austeritat de tota administració és veure's superada per la societat civil i l'activitat privada. Aquest és l'autèntic símptoma de salut social. Però de poc serveix l'austeritat interna si, defora, no hi ha alegria. Perquè allò essencial és entendre que s'ha de saber impulsar una societat segura de si mateixa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris