algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

... i pagar el beure

La ministra Sinde -també coneguda com la ministra de l'SGAE- ha demanat prudència a l'hora de jutjar els directius de la societat de gestió dels drets d'autor detinguts divendres, ensems que recordava el principi constitucional de presumpció d'innocència, un principi que -la veritat- em costa molt de veure respectat a les disposicions relatives a la baixada d'arxius d'internet de la llei coneguda amb el seu nom i que, mireu per on, va ser promulgada en bona part per pressions dels ara detinguts sota la sospita d'haver-se embutxacat -presumptament- devers quatre-cents milions d'euros que havien de ser repartits entre els autors. Dit altrament, i cas que es confirmin aquestes sospites, resultarà que internet no és ni l'únic, ni possiblement el més greu, dels perills als quals està sotmesa la remuneració dels autors per la seva obra.

Les actuacions judicials que, de moment, han duit a l'escorcoll de la seu de l'SGAE i a la detenció de nou dels seus directius comencen a partir d'una denúncia presentada ara fa quatre anys per part de diverses associacions d'internautes i empreses del sector informàtic. Els denunciants asseguraven que s'havien creat diverses societats instrumentals que servien per a desviar fons de la societat de gestió cap a determinades persones i sembla que les investigacions no desmenteixen aquest supòsit. En essència, l'SGAE és una societat sense ànim de lucre i el seu objectiu és recaptar els drets generats per l'execució pública de les obres dels seus afiliats i repartir els ingressos entre aquests. A aquests efectes, convé recordar que l'afiliació a la societat per part dels autors no és sempre voluntària i que, un cop afiliat, resulta més fàcil obtenir un certificat d'apostasia de l'Església catòlica que la baixa d'aquesta Societat, la qual té l'exclusiva de gestió dels drets de l'autor de totes les obres realitzades per aquest des de tres anys abans de l'afiliació. Per altra banda, no deixa de ser esperpèntic que bona part de les sospites siguin respecte del desviament i apropiació indeguda dels cabals recaptats amb el cànon digital, és a dir, la taxa obligatòria per a qualsevol dispositiu que sigui capaç de guardar arxius digitals, amb l'excusa que poden ser emprats per a escapolir-se de pagar els drets d'autor, un cànon que -en la seva present forma- fa poc que va ser declarat abusiu per part de la Unió Europea i que va ser un dels principals cavalls de batalla que va aixecar en peu de guerra la comunitat internauta.

Si es confirmen les sospites que han dut a les actuacions judicials i policials, resultaria molt més entenedora la caparrudesa dels directius de l'SGAE per recaptar de qualsevol esdeveniment i a qualsevol preu. Ara és un bon moment per a recordar algunes de les víctimes d'aquest afany recaptador: les perruqueries que tenen ambient musical, el venedor de cupons de l'ONCE que tenia una radieta per matar les hores, els alumnes d'un institut que varen tenir problemes a l'hora de representar una obra de García Lorca, parelles de noviis amb el banquet de noces... i un llarg etcètera de situacions ridícules que ara esdevenen encara més esperpèntiques si resulta que, per comptes d'anar als autors, una part d'aquests diners anaven a les butxaques dels que -també presumptament- havien de defensar-ne els drets.

En aquests moments, és encara prest per saber l'abast de tot plegat, però no ho és -més aviat passa d'hora- per posar una miqueta de seny a tot plegat, amb interlocutors a les parts -governs, autors i ciutadania- que siguin capaços d'entendre quina és la situació de fet que han creat les tecnologies digitals respecte dels canals de distribució de les obres de creació i buscar, conjuntament, mecanismes que permetin assegurar la retribució dels autors per les seves obres. Mecanismes que siguin compatibles amb les tecnologies digitals, dels quals ja comença a haver-hi exemples que funcionen. Però per a això cal que totes les bandes, a més de semblar honestes, ho siguin. Fins ara, aquesta honestedat era negada a la part dels internautes. Els fets d'aquesta setmana posen en evidència que, una vegada més, parla i acusa qui per ventura tingui més per callar i amagar. I és que les cortines de fum, justament perquè són de fum, s'esvaeixen amb molta facilitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris