nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

Independència, pastanaga

Els resultats d'una nova enquesta indiquen que l'independentisme segueix creixent a Catalunya. Ja és prop del 43% de la ciutadania el que votaria que sí si es convocàs un referèndum sobiranista. Per als independentistes més antics i convençuts, aquestes noves dades els reafirmen en el seu optimisme: l'objectiu desitjat ja s'acosta, només és una qüestió de temps, caurà com fruita madura...

Certs analistes partidaris de l'emancipació nacional de Catalunya han interpretat aquests resultats com una prova més de l'eficàcia que està tenint l'estratègia de propagar l'independentisme, no a còpia d'impetuoses arengues identitàries o de grans declaracions relacionades amb la cultura i la llengua, sinó d'arguments econòmics; és a dir, a còpia d'apel·lar a la malmesa butxaca de l'escanyat contribuent català.

No entraré a valorar la credibilitat prospectiva de les xifres de l'enquesta -unes xifres que inevitablement no tenen en compte alguns factors de pes, com serien tota la batalla meditàtica, política i jurídica que plantejaria l'Estat arribada l'hora, i tots els moviments que emprendria l'espanyolisme quintacolumnista de Catalunya si realment veiessin que s'aproxima la independència-, però sí que em sembla summament significatiu el fet que cada cop més es parli de la independència com si simplement fos la culminació del catalanisme, el seu objectiu final. Quan en realitat la independència hauria de ser un mitjà.
M'explic. Conscient que el món és complex, que la vida és complicada i que la política és un caos de cal déu, em sembla perfecte que l'independentisme dels darrers anys, sobretot d'ençà que l'ERC de Carod-Rovira va posar de nou la idea en circulació, hagi intentat sumar esforços a la causa ampliant el ventall de raons per les quals a la gent li convé ser independentista. I em sembla intel·ligent, pràctic, que la pastanaga més sovint oferta al personal hagi estat l'econòmica.

Tenint en compte el maremàgnum fascinant, o la ingovernable riquesa, del teixit social, lingüístic i cultural de Catalunya, és més que possible que únicament apel·lant a l'escàndol del dèficit fiscal, a l'espoli perpetrat sense cap vergonya des de Madrid, els catalans de tota classe i condició s'uneixin per plantar-hi cara. (El dèficit fiscal de les Balears és igualment escandalós i vergonyant, però aquí gairebé tothom està resignat i/o satisfet davant del marasme de submissió i cloroform proposat per Bauzá i la companyia de dirigents populars que l'ha precedit.)

Havent deixat clar que l'argument econòmic és rellevant, també seria convenient deixar clar que no hauria de ser l'únic. Ni, de fons, el principal. Vull dir que, si a la fi una majoria de catalans volguessin la independència, però només la volguessin per una qüestió econòmica, aleshores l'escenari que es plantejaria al país una vegada s'hagués acomplerta la fita no seria gaire plàcid. Més aviat seria problemàtic. Potser s'hauria de renunciar, per exemple, a la preeminència de la llengua pròpia del país...

No voldria pecar de pessimista, però no és descartable que la independència de Catalunya només sigui viable a canvi d'una renúncia a l'ideari històric del catalanisme, creat per preservar la cultura i la llengua catalanes. Per això dic que la independència ha de ser un mitjà -per garantir la preservació de la cultura i de la llengua catalanes- i no un simple objectiu. Qualcú dirà que, si s'assolís la independència, la llengua i la cultura automàticament estarien salvades. No n'estic segur. Vet aquí un perill de l'actual onada d'optimisme independentista. Mentre s'espera que un dia s'assoleixi, la llengua i la cultura catalanes es van tornant més tènues i més primes. Potser un dia la independència arribarà, sí. Però potser aleshores ja no quedarà Catalunya per independitzar...

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per català de mallorca, fa mes de 9 anys

la llengua i la cultura catalanes es van tornant més tènues i més primes???
Es clar, si resulta que els darrers quatre anys, la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Palma, en poder del PSM (Nanda Ramon), feien el cinema a la fresca en castellà. Ai Pere, peret, que te veuen el llautó!!!

Valoració:1menosmas
Per Jordi L, fa mes de 9 anys

En tot cas ja veurem què fem quan siguem independents i no dedideixin en nom nostre des d'un altre país, el castellà, on molta gent ens voldria veure morts i desapareguts perquè som diferents d'ells. Si és per l'economia, que per l'economia sigui. Com si fos pel vol d'una garsa, tant és. Amb tants de diners que marxen cada any (10% del pib), un expoli que només balears té pitjor que catalunya, un cop siguem independents si la cultura està tant malmesa si cal ens hem comprem una de nova. O dos. és qüestió d'invertir-hi diners (tv, museus, arqueologia, mecenatges..) i fer-ne difusió. Seria maco veure, ni que fos per curiositat, què pot arrivar a fer un estat que no ens odiï, oi?

Valoració:5menosmas
Per Mallorquí, fa mes de 9 anys

Pessimista? En Pere Antoni fa reflexionar sobre un fet en què molts pensam i molts no s'han aturat a pensar-hi. No s'ha de ser independent perquè sí, s'ho ha de ser per aconseguir determinades coses. I una és millorar la qualitat de vida, però la principal és la supervivència nacional, representada per la llengua. Ara molta gent s'ha apuntat al carro independentista, i benvinguda sigui, però qual la situació econòmica millori i ens torni a ser igual l'espoli fiscal què? Alguns, esper que una minoria, que ara es declaren independentistes deixaran de ser-ho, perquè ja no en tendran motiu.

Fer veure això és ser pessimista? Crec que no, és pensar en el que pot passar i ja t'agradaria Cassandra tenir la capacitat intel·lectual que tenen en Damià i en Pere Antoni, per sort nostra, en aquest cas, els tests s'assemblen a les olles.

Valoració:2menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

S'econòmic no té per què ser un argument molt més consistent que es cultural i es lingüístic, ja que a ses Balears som sistemàticament expoliats i sa gent votant partits espanyols com que sentir ploure

Valoració:6menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Cada nova línia de TGV, ells li diuen AVE, én un doll d'independentistes.
Totes les declaracions d'independència americanes es varen redactar en la llengua de la metròpoli.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris