cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

La Serra i nosaltres

La feina feta per la consellera Maria Lluïsa Dubon i el seu equip, amb saviesa i insistència menorquina, ha tengut l'èxit que es mereixia: la serra de Tramuntana ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat. És un fet important per a tots. La serra de Tramuntana és un espai natural, paisatgístic i cultural viu en el qual es mantenen les activitats que, a través dels anys i els segles, l'han configurat i dotat de personalitat. Si la darrera legislatura no hagués estat tan pobra pel que fa a polítiques de suport a les activitats econòmiques ubicades en el territori, aquesta declaració seria la cirera que corona el pastís. De manera lamentable, l'agricultura i la ramaderia a la Serra no han rebut el suport que els pertoca i necessiten. Tot plegat ha contribuït a fer aquestes activitats un poc més residuals del que ja eren i a perdre oportunitats per generar ocupació i noves formes d'activitat econòmica. Però això no lleva ni un gram de valor a la iniciativa de la consellera Dubon, ben plantejada i justament aconseguida.

Ara la cirera rònega, però plantosa i de bon veure, amenaça de pansir-se. És més, sembla que en té tots els números. Fa passar pena de bon de veres: com ens en sortirem, d'aquest gran compromís social amb la Serra i amb tot Mallorca? Sabrem estar a l'altura de la mirada sàvia i a llarg termini de Maria Lluïsa Dubon o anirem davallant el llistó? Els nous governants és probable que no vegin amb entusiasme una iniciativa que no ha sortit d'ells. Potser mantindran, si els escassos recursos ho permeten, les pautes insuficients anteriors a la declaració (la Ruta de Pedra en Sec, els ajuts per als espais de rellevància ambiental...). Però és la mateixa societat mallorquina i la dels municipis de la Serra la que pot girar l'esquena a una declaració que el Consell, de fet, ha utilitzat massa com un element de marquèting institucional. Totes aquestes ombres i incerteses hi són.

Però la declaració és tan adequada i justa que és probable que els meus mal pensaments no es facin realitat i que la societat mallorquina, al costat de les institucions en conjunt i formant una sola pinya, prengui consciència del que significa la decisió de la Unesco a favor de la serra de Tramuntana. El que tenim a l'abast és una eina que, en la utilització pràctica i els resultats a obtenir-hi, dependrà de com la utilitzem.

Els elements patrimonials i paisatgístics, al costat dels innombrables monuments naturals que constitueixen l'essència de la serra de Tramuntana, sols són viables si es dóna cabuda a les activitats agràries, ramaderes i forestals que els donen raó de ser. I avui aquestes activitats es troben malmenades i en estat crític. Per això, més que els "centres d'interpretació" habituals és tota la Serra la que s'hauria de convertir en un centre d'interpretació viu. Treure tot el partit de la declaració de la Unesco exigeix una mirada global que vagi més enllà de les campanyes d'imatge. La fotografia ja s'ha fet, en el darrer segon com aquell qui diu, però ara hi ha la feina de dotar de contengut la declaració, de no deixar-li agafar pols en un racó. El patrimoni hidràulic i l'obra de pedra en sec són un bon guió que, amb molt d'encert, s'ha elegit com a nucli interpretatiu de la Serra. Ara s'ha d'estirar el fil i treure'n tot el profit: mediambiental, paisatgístic i econòmic. La feinada de restauració i regeneració és enorme i necessita plans concrets, mesures ben lligades i un respecte escrupolós als valors que es volen preservar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris