algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Casas i Bauzá: saber i poder

Fa poc dies vaig poder llegir en aquest diari que s'havien entrevistat el senyor J.R. Bauzá i la senyora Montserrat Casas. Fou una entrevista, doncs, entre el màxim representant de la voluntat popular, de la persona que haurà de proposar lleis que procurin el benestar dels ciutadans, i la màxima representant dels sabers sobre el món físic i químic en el qual es desenvolupa la vida humana. La rectora és la cap, ja se sap, dels que tenim com a funció estudiar les lleis de la naturalesa, les que regeixen la vida de l'anomenat medi ambient. No cal ni dir que fer compatible les lleis que han de regir la societat amb les que regeixen la naturalesa és una tasca que exigirà molts d'intercanvis d'idees entre Bauzá i Casas. Que ho facin amb encert és el que desitjam tots, perquè és un assumpte de capital importància per a la nostra vida. Jo no sols els desitj èxit en aquesta no fàcil labor, sinó que m'agradaria contribuir a la tasca de la manera més modesta i humil que us pugueu imaginar, però, esper, no del tot inútil. La meva contribució serà en les retxes que seguiran analitzar, de manera molt breu i des de la història, les sempre difícils, però importantíssimes, relacions entre el poder i el saber. I

és que pocs temes hi ha que hagin suscitat tanta literatura com aquest que acab d'esmentar: les relacions entre ciència i política. El tema ha estat vist des de molt distintes perspectives; però, al meu entendre, la més novedosa i brillant de totes és la dels anomenats constructivistes socials del saber científic. Aquests estudiosos han postulat que la ciència moderna neix en el moment en què precisament s'estableix una primera separació clara entre la ciència i el poder. Era a mitjan segle XVII i es tractava de fonamentar el coneixement científic sobre noves bases metodològiques. Per aconseguir l'esmentat objectiu, fou fonamental poder signar tàcitament un pacte entre els interessats d'esbrinar els secrets de la mare natura. Un pacte tàcit que consistia que les noves opinions, les hipòtesis i les teories científiques havien de ser "provades" -aquesta és la paraula fonamental- per fets d'observació o d'experimentació. I quin era el lloc en què s'havien de presentar les citades proves? Semblava clar: en les reunions de les noves societats científiques i de les acadèmies. Eren associacions que venien a substituir les universitats, autèntics cadàvers putrefactes aferrats desesperadament al dogmatisme i al mètode escolàstic. A les reunions de les noves societats no hi havia cap altra jerarquia que la que establia la perícia i el prestigi subseqüent del científic que participava en les discussions. Les autoritats polítiques podien assistir a les reunions, però havien de deixar la seva autoritat a la porta d'entrada. Allà l'única autoritat era la que atorgava l'aportació acurada de proves.

Les autoritats polítiques, fins i tot el reis, que, a vegades, hi compareixien, ho feien únicament per aprendre, sense pretendre mai imposar la seva opinió sobre assumptes de caire científic. Els magnífics fruits que produí aquesta manera de relacionar-se entre si, els científics, i entre ells i el poder, són difícils de sobrevalorar. Des de llavors -des del segle XVII- ençà, en els països més civilitzats hi ha hagut un elevat respecte entre els representants dels dos mons: el del poder i el del saber. He de dir que aquest respecte ha estat menor en els casos dels països menys desenvolupats. El cas de la nostra Comunitat, sense ser el d'un país subdesenvolupat, tampoc no es pot dir que hagi estat modèlic: les opinions d'alguns dels nostres dirigents sobre temes que pertanyen a la ciència de l'ecologia o de la filologia han estat tan desbaratades que ens fan sentir vergonya aliena. Sí, ja dic: faig vots perquè el senyor Bauzá i la senyora Casas s'entenguin i es respectin. Que la senyora Casas no oblidi que el senyor Bauzá és el màxim representant del poder popular i que ha de ser intèrpret de la seva voluntat, i que aquesta societat té tot el dret a dir quin tipus d'universitat vol. I, per altra part, voldria que el senyor Bauzá recordàs que els qui de veritat sabem de medicina, d'ecologia o de filologia som els professors i no els que han sortit elegits diputats i regidors. Hem estat escollits mitjançant mecanismes de selecció distints.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris