algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Records amb portaavions

La visita de l'USS Enterprise, ancorat a la badia de Ciutat en una imatge inèdita els darrers sis anys, m'ha despertat records d'algun lloc del cervell, i les breus notícies que n'han aparegut als diaris m'han dut als temps ignots dels primers anys setanta, quan sempre s'informava sobre la dada de quantes persones embarcaven en cada portaavions que ens visitava, quantes hamburgueses s'hi menjaven cada dia, quanta aigua potable s'hi consumia i quantes rentadores i assecadores hi havia a la bugaderia del vaixell, en cròniques que sempre incloïen l'expressió "una petita ciutat flotant". El món de l'època, prop de quaranta anys enrere, era un món segur: els anys més calents de la guerra freda havien passat i les úniques amenaces exteriors eren el poder nuclear soviètic (massa apocalíptic perpal·liar-lo) i les ganes dels àrabs de tocar-nos els nassos amb el petroli; aquest sí que es confirmà, i encara dura. (Simplific la qüestió petroliera, ja ho sé, però no és el meu tema del dia). L'únic que es repeteix d'aquells temps és que algú dirà que els portaavions són una font de divises: no tot canvia.

En aquells primers anys setanta vaig pujar a algun d'aquells portaavions en visites organitzades per no sé qui ni com. Record una passejada per un hangar fosc i desmesurat i una Coca-Cola a bord, després d'un recorregut d'anada i tornada en "golondrina". Quan arribava un portaavions, o atracava al port algun vaixell de guerra nord-americà, Palma s'omplia de mariners despistats, negres la majoria, i aflorava als carrers una visible sobreoferta de tabac i una també visible sobreoferta de prostitució. Alguns coneguts locals de copes i alguns hotels feien negoci, i ningú no discutia sobre el perill que suposava tenir un reactor nuclear (o dos) dins la cuina, com aquell que diu, ni sobre les implicacions geopolítiques d'acollir un vaixell militar, o més, de la primera potència del món; els mariners nord-americans eren com una mena de turistes que no tenien la immensa sort, ara ho veig, de no passar per l'aeroport, res més. Ara, arran d'aquesta visita de l'USS Enterprise, que a més he llegit que va directe al desballestament perquè ja té més de cinquanta anys, gairebé ningú no ho ha plantejat, tampoc. Tanta sort, perquè em veig incapaç de mantenir, ni tan sols d'escoltar, una discussió sobre si els Estats Units són o no la primera potència del món i temes similars. Quin cansament, Déu meu, ens han provocat aquestes diatribes!

No record no el nom, d'aquell vaixell que vaig visitar (el Saratoga?, el Forrestal, que crec era un portahelicòpters?), ni l'any ni si hi feia fred o calor. Només puc recordar que ara és impensable, i que avui dia només la mera i ingènua sol·licitud de visitar un d'aquests vaixells et deu fer automàticament sospitós de terrorisme, d'aquest terrorisme que ho ha distorsionat tot, començant per aquesta irracionalitat absurda que ens deixa a tots en mans d'un poder arbitrari i uniformat quan passam per un aeroport, i alerta a piular perquè, com a mínim, perdràs l'avió. Als aeroports tots perdem els drets civils, diu Javier Elzo, i això no hi ha poder nuclear ni portaavions que ho resolgui.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tòfol, fa mes de 9 anys

Ara els mariners de l'Enterprise van a fer feina (voluntaris?) a Petra, a ca'l Pare Ginebró.
El que no sé és si el que manava la quadrilla era el capità Kirk o el comandant Jean-Luc Picard.
En Tummy Bestard feia de mestre Yoda ... Ah no! que aquest és d'una altra pel·lícula!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris