algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Ofegats pels banquers

Els banquers, el temps que el totxo anava vent en popa, aconseguiren escampar la moda segons la qual, per a ésser un home modern, dinàmic, al dia, viu i així com toca, s'havia d'hipotecar per tota sa vida. Sí, perquè -ens feren creure- com que un pis o un xalet o un apartament sempre augmentarà de valor, era una bajanada que llavors no en compràssim un, maldament no poguéssim. D'aquella manera, fèiem una "inversió" i, de passada, ens podíem permetre fer unes bufes consumistes que, si havíem d'esperar a poder-nos-les permetre fent feina i estalviant, seríem uns vells acabats. Així, reparau quants n'hi havia que fregaven pel nas dels amics, veïns i coneguts un quatre per quatre, una barcassa, un viatge a Cuba, un xalet.

Però bé. El temps sempre es cuida de posar cadascú al seu lloc. Tota aquella estufera ha acabat en misèria. Misèria absoluta. Ha passat com a la rondalla d'En Joanet de sa gerra, que com més tenia més volia. Aqueix personatge de la saviesa popular mallorquina s'enfilava per una favera gegantina fins al Cel a demanar al Bon Jesús un caprici material, que sempre li era concedit. Però, com més anava, més gros era el caprici que demanava. Fins que el Bon Jesús es va emprenyar i el va enviar a viure de bell nou dins la gerrota d'on era sortit abans d'aconseguir cap caprici.

Els banquers diuen que ells no obligaven ningú a signar-ne cap, d'hipoteca. I tenen raó. Ara bé: també és cert que els humans, individualment, som qualcú en un parell de temes determinats que dominam fins a un cert punt a nivell personal. Però, si ens treuen de les quatre coses en què tenim una certa traça, per experiència professional o per vocació, en la resta d'assumptes de la vida, la immensa majoria som "la gran massa", que en deien els bolxevics i els nazis. Massa manejable i manipulable fins a uns extrems que escarrufen.

Agafau el millor tennista o futbolista del món i posau-lo a discutir de política, o de ciència, o de mecànica o de qualsevol altra disciplina i veureu com es perd com un no-ningú qualsevol. Idò bé: amb això de les hipoteques, passava igual. La moda era hipotecar-se perquè sí. Si la víctima es podia permetre manllevar deu, el banc l'entabanava fins que el duia a manllevar vint. "No tenguis ànsia -li donaven a entendre-, l'interès va molt barat". Però anaven alerta a explicar-li amb massa detall què volia dir signar allò a interès variable durant trenta anys, com s'esdevenia en molts de casos. No convenia massa avisar-lo que vés a saber què pot passar en el món durant trenta anys i com avui en dia qualsevol succés que passa a l'altra punta del món afecta i desequilibra l'economia a tot el planeta. De les conseqüències que podia patir per això l'individu que s'anava a hipotecar, o què l'esperava si, posem per cas, la seva dona perdia la feina o arribava un dia que ell no podia fer hores d'excés, de tot això, li'n parlava ben poquet el banc. Per no dir gens.

Us imaginau que, per treure-us el carnet de conduir, n'hi hagués prou anant a cal notari, que aquest us llegís damunt damunt amb quatre grapades el codi de circulació i, en deu minuts, signàssiu que us donau per assabentats i ja partíssiu a ca vostra amb el carnet? Idò això passava -passava, no: passa- amb les hipoteques. Quants n'hi ha, d'hipotecats, que, si haguessin de passar un examen responent qüestions de lletra petita de la hipoteca sobre les conseqüències a què s'exposen en signar-la, superarien la prova? Cap ni un! Per entendre una hipoteca de dalt a baix, has de ser mig advocat. És per això que n'hi dugueren tants, a escoltar el sermó. És per això que ara n'hi ha tants, de desesperats que no saben de quin cap han de fer estelles. Però els banquers continuen jugant amb nosaltres, amb la gran massa, així com volen. Té ningú partdamunt, la banca en aquest món d'avui?.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Serafí Lliteres Maçanet, fa mes de 9 anys

El temps sempre es cuida de posar cadascú al seu lloc... Per sort

Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Fa unes dècades subscriure una hipoteca era una cosa que no es deia perquè feia molta vergonya

Valoració:3menosmas
Per Joan A., fa mes de 9 anys

Bon article. En part, en consonància amb aquest vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ&feature=player_embedded

Valoració:3menosmas
Per Guillem, fa mes de 9 anys

Molt bon article i unes bones reflexions. Encara que el tema és molt més complexe. Però en línies generals molt bé. Enhorabona.

Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris