algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
20°

S'ase serà mort de rialles

La potència, la brevetat, la concisió o la dicció sonora feren que els refranys, les dites i les frases fetes esdevinguessin una sublimació de la parla, un recull de la història menuda, no escrita, de la gent de tots els països. D'acord amb el tema del Parenòstic Santjoaner de 2011, sobre "Bestiar de Cabestre", en férem un recull específic, amb Margalida Munar, d'un parell de centenars. L'exemple dels rucs, ases, someres, cavalls i muls serveix per il·lustrar la vida, els costums humans i els usos relacionats amb les feines de la pagesia. És el grup d'animals que hi té més presència. Els cotxes i tractors arraconaren aquests animals que foren la força de tracció per antonomàsia a Balears. Dels 50.000 caps els anys vint, es passa a menys de 3.000 avui.

La imatge i els tòpics sobre les seves virtuts i defectes marquen els temes que s'han construït a partir d'ells. El cavall és fort; l'ase és caparrut, traïdor, peresós, lent. Caparrut: "Més caparrut que un ase". Traïdor: "Feis favors a ases i vos pagaran a coces" / "Amor d'ase, coça i mossegada". Lent: "Arrancada de cavall i arribada d'ase".

Bàsicament es fan servir les seves semblances i característiques, per parlar de les persones o de determinades actituds davant la vida. Indecises: "No sap on fermar s'ase". Senzilles: "Bram d'ase no arriba al cel, i si hi arriba no posa arrel". Beneitones: "Ase sia qui d'ase se fia". / "Qui renta es cap a s'ase, perd es temps i es lleixiu". / "Qui és fill d'ase, quan manco s'ho pensa, brama". / "Ases amb ases s'entenen". / "Ases i ignorants són fills de cosins germans". Mala educació o mutisme: (Anar, venir, passar, escoltar...) "Sense dir ni ase ni bèstia". Advertiment: "Ase que va dins es sembrat, de llenya surt carregat". Indulgència amb el jovent: "Bestiar tendre, deixau-lo pasturar". Sortida, grollera, a algú que emprenya: "Deixa pixar es mul!". Escometre algú entristit: "Fas cara de ruc sense mare". Inconsciència: "S'ase va dir a n'es porc orellut... i ell en tenia set canes!" Enveja: "Ser com s'ase d'en Mora, que de tot quan veu s'enamora". Prudència: "Amic i cavall, si los canses fas mal". / "A cavaller nou, cavall vell". Supèrbia o estufera: "Alaba't, ruc, que a vendre et duc". Egoisme: "S'interès és mala bèstia". Insignificança: "Mort d'ase, festa de cans". Destresa, manya: "Treuria ses ferradures a un cavall desbocat". Persones descuidades: "Allà on va s'ase deixa sa trava". Preu per preu...: "Ase per ase, més val gros que petit". Recriminació d'excessos: "S'ase és ase, però coneix quan està bé". Ajudar en les dificultats: "Fer sa somereta". Anar a peu: "Anar amb so cavall d'en Cama" o "Anar amb sa mula d'en Taló". Excepcionalitat o raresa: "N'hi ha tants com cavalls verds". Gran ajuda: "Ésser cent cavalls de força". Fer nosa i viure molt: "A cavall flastomat es pèl li lluu". Fracassar en l'intent: "Fer sa prova d'es ruc". Gent malfenera: "És com ets ases d'Artà, que en veure bast ja suen" (el bast era una espècie de sella). Empassar-se l'orgull: "Davallar de sa mula". Ser molt viu: "Comptar els peus d'una mula corrent". Conseqüències de coses passades: "Cent anys ha que és mort es mul / i encara li put es cul" o "Cent anys ha que ha mort es ruc / i es cul encara li put". Excés de bondat, "bonisme": "Massa bo vol dir ruc". "Bo, bo, vol dir ase". Perdre el temps: "Perdre s'ase i ses magranes". Pegar garrotades: "Donar blat d'ase". Molt feixuc: "Pesa més que un ase mort". Tenir una altra oportunitat: "No és tan dolent s'ase que no mereixi un bast nou". Torbar-se molt de temps: "S'ase serà mort de rialles". Idea exagerada o agosarada: "Du un ase dins es cap". Sortir d'un error: "Caure de s'ase". Treballar en excés: "Fer feina com una mula". Persones despistades: "Venir com un ase amb un bitllet dins s'orella". No ser ni un cosa ni l'altra: "No ser ase ni albardà". Misògins: "Sa mula i sa dona, es garrot la fa bona" / "Per desmamar es ruc, no hi ha com matar sa somera" / "Mula que fa iiiih! i dona que parla llatí, fan mala fi" / "Quan s'ase pot sa somera no vol".

És dóna el cas que un refrany o una dita és enunciada només pel primer vers d'una glosa que la gent coneixia; "S'ase d'es Pujol ja plora..." , amb aquest únic enunciat ja se sabia allò que es volia dir, tot i que tenia continuació: "S'ase d'es Pujol ja plora, / en sentir cridar es pagès / anar a Sineu no és res / però Ciutat és enfora". O "Cavallet quan eres jove!", continua, " ...que anaves de pentinat / i ara que vell has tornat / ja no tens pèls a sa coa". Algunes contestes tenien resposta. Quan algú deia "Ahhh!": "Ahhh? S'ase de ca nostra també ho fa". Per un "Ehhh!", la contesta era: "Ehh?", "Entra!... i menjaràs carn d'ase!" Connecten amb jocs d'infants; per exemple, als qui començaven a aprendre comptes; "quatre i quatre?", "Vuit"; es replicava: "Si no haguessis 'mollat s'ase, no t'hauria fuit!".

Als refranys, fruit de la saviesa popular, tots els temes de la vida hi apareixen en forma d'idees, consells i normes variades, eren l'experiència i la voluntat d'ensenyament de les societats d'abans.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

"Dius més dois que un ase no fa pets", "uns comptes fa s'ase i uns altres es traginer", "un i un dos, dos i dos quatre, quatre i quatre vuit, vuit i vuit setze, setze i setze trenta-dos; hem perdut un ase, que seríeu vos?"

Valoració:2menosmas
Per Tòfol, fa mes de 9 anys

Per criar: "S'ase no és mai vell"

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris