algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

El bisbe i el poeta (1462)

"Això era a l'any trenta de la meva edat, quan jo ja m'havia engolit totes les meves vergonyes i no som ni del tot boig ni del tot assenyat, malgrat els grans sofriments suportats, que en la seva totalitat he rebut de la mà de Thibaut d'Aussigny, aquest bisbe que va pels carrers donant benediccions i que rebuig com a prelat meu. No és ni el meu senyor ni el meu bisbe; tot el que d'ell he obtingut és no- res i, per tant, no li dec fe ni homenatge; no som el seu servent ni tampoc la seva daina. M'ha alimentat amb un poc de pa i aigua freda tot un estiu. Per a uns generós, per a altres garrepa, per a mi un gran avar. Que Déu el tracti com ell m'ha tractat. I si algú per les meves paraules em volgués reprendre i dir que jo he maleït un bon home, haig de dir-li que no és així, que jo no faig falses acusacions ni atac el que representa. Tot el que dic és que, si ha estat amb mi misericordiós, que Jesús, Déu del Paradís, tracti igual la seva ànima i el seu cos, i, per altra banda, si per a mi ha estat dur i cruel, molt més del que aquí dic, vull que el Déu etern el pagui amb la mateixa mesura. Però, mirau per on, l'Església ens diu i predica que hem de pregar pels nostres enemics.

I jo us dic, si no tenc raó ni vergonya, tot el que m'ha fet, a Déu ho haig de trametre... Però deixem l'Església allà on es troba i parlem de coses més divertides, puix que aquesta és matèria que no complau tothom i de vegades resulta enutjosa i de- sagradable. Pensem que els qui vivim dintre de la pobresa trista i dolorosa, ho feim també dintre de la pobresa despietada i rebel, i per això deim paraules que causen coïssor i, quan no les deim, les pensam. Jo sé molt bé que a pobres i rics, folls i mesurats, capellans i laics, nobles, vilans, pròdigs i avariciosos, petits i grans, bells i lletjos, dames descotades de qualsevol casta, a tots, tots, els captura la mort, sense fer-hi cap mena d'excepció...".

És el que diu aquell poeta parisenc, estudiant, que nomia François Villon i que en el poema Testament posava a parir el tal Thibaut d'Aussigny, el bisbe d'Orleans que va tenir Villon empresonat a Meung, després d'haver-lo privat de la seva condició clerical sense tenir potestat per fer-ho. Així s'expliquen les paraules del poeta, que no el considera bisbe seu. Renegà, doncs, Villon d'aquell prelat que, segons sembla, duia una doble vida. Quan diu que ell no és la seva daina es refereix, més probablement, a l'amant del bisbe, res de rar en aquella època. Quan es refereix a les dames descotades, significa "dames a rebrassez colletz", que en francès antic vol dir que mostraven, per la part del coll del vestit, la gargamella i part del pit, falta de pudor que era severament castigada. François de Villon nomia realment François de Montcorbier i la seva vida fou certament breu, del 1431 al 1463.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris