algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

Concunyats

En Pep, marit de la germana de la meva dona, i na Joana, dona del germà de la meva dona, ¿són els meus cunyats o són els meus concunyats? Dit d'una altra manera, Alberto Alcocer i Alberto Cortina, quan tots dos eren casats amb les germanes Koplowitz, ¿eren cunyats o concunyats, a més de ser cosins? Crec que la resposta és un cas de manual de divergència entre l'ús comú i l'ús normatiu d'un mot. Però anem per parts perquè la qüestió és peluda.

El diccionari de l'IEC dóna, per al mot "cunyat", dues accepcions, numerades: "cònjuge del germà o germana" i "germà o germana del cònjuge". O sigui que hi ha cunyats i cunyats: hi ha els "cunyats del tipus A", que corresponen a la primera de les dues accepcions, i "cunyats del tipus B", que corresponen a la segona. Als primers, a les festes de Nadal ens els trobam als dinars de la família pròpia (amb els nostres pares i germans), i als segons ens els trobam als de la família política (a cals sogres). No conec cap llengua que denomini les dues menes de cunyats amb dues paraules diferents, però ben segur que existeix: Levi-Strauss va documentar tribus que tenien fins a una quarantena de substantius que dessignaven parentius diferents. "Cunyat" funciona, en la nostra llengua, com a "germà" o "cosí": si jo som el teu cunyat, tu també ets el meu cunyat. Si tenguéssim dues paraules diferents per a les dues menes de cunyat, funcionarien com els noms de parentiu que formen parelles complementàries (com pare-fill, o oncle-nebot): si jo som el teu cunyat del tipus A, tu ets el meu cunyat del tipus B.

I els concunyats? Diu el diccionari de l'IEC que són el cònjuge d'un germà o d'una germana del marit o de la muller. També els podríem definir com els cònjuges dels cunyats del tipus B. Si traslladau la definició al vostre esquema familiar ràpidament veureu qui són. En Pep i jo, na Joana i jo, o Alberto Alcocer i Alberto Cortina. Succeeix, però, que en l'ús comú del llenguatge, que és allò que els diccionaris haurien d'aspirar a reflectir, en Pep i jo, o na Joana i jo, som cunyats i no concunyats. El diccionari els hauria d'incloure en una tercera accepció que, a l'hora d'entretenir-nos amb anàlisis, podríem descriure com a "cunyats del tipus C". Em sap greu haver-ho de dir, però la Real Academia Española ha estat més espavilada i, a l'entrada "cuñado", després de dues accepcions iguals a les que hem vist, en dóna una tercera, que remet a "concuñado", i que duu un aclariment entre parèntesis: "Cónyuge de alguien respecto del cónyuge de otra persona hermana de aquel".

La cosa és encara més complicada, perquè el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana dóna una segona accepció de "concunyat", que és la de "germà d'un cunyat". Hem d'entendre, naturalment, els germans del meu cunyat del tiups A, perquè els germans del meu cunyat del tipus B o bé són els meus altres cunyats del tipus B o bé són el meu cònjuge. Ja us dic: segui les frases amb el vostre esquema familiar davant i ho veureu clar. Aquests "concunyats de tipus B", per dir-ho així, no són figures molt properes, però ben segur que els coneixeu i hi coincidiu ocasionalment en celebracions familiars. Dues observacions per enredar més. Primera, aquests concunyats sovint són persones casades, o amb parella, i al seu cònjuge el sentim igual de parent, per tant la definició de "concunyat" l'hauria d'incloure (seria un "concunyat de tipus C"). Segona, un grau de parentiu molt anàleg, i en la pràctica de la vida familiar igual de proper o llunyà, és el dels germans del meu concunyat ("concunyat" en el primer sentit, aquell que l'ús comú redueix a "cunyat"), que queden fora de la definició del diccionari i no hi haurien de quedar ("concunyat de tipus D", serien). En fi, que la vida és massa complicada perquè els diccionaris la puguin disseccionar (mot que tampoc no surt als diccionaris) amb definicions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris