algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

El monòleg i la guerra

Alexis de Tocqueville va escriure amb molt d'encert sobre els perills que pot comportar l'abús de les majories en democràcia. Per aquest autor, el poder sense control de les majories podia lesionar l'autonomia individual; les majories tendeixen a crear marees de conformitat, gustos majoritaris dels quals els individus els costa separar-se. Per Tocqueville, aquesta tirania del consens tenia una eficàcia comparable al poder de les velles monarquies absolutes. Tocqueville, que va examinar el tarannà dels nord-americans de mitjan segle XIX, es va adonar que tots els ciutadans en democràcia s'acaben emmotllant a un mateix rang d'anhels i preferències, sense atrevir-se als riscos emocionals que implica la dissensió. El president James Madison temia que les faccions majoritàries esclafessin els drets de les minories; d'aquesta manera s'arriba a l'extrem que no hi ha altra "veritat" que la que proclamen els vencedors. Per fer front a això, hi ha el remei anomenat 'republicà', que consisteix en el poder de la llei expressada per uns legisladors que interroguen les necessitats particulars i vetllen pel benestar general. Però només és possible aquest ideal amb una ètica que sigui capaç de llaurar un terreny comú on poder viure junts: s'ha de tenir una certa cultura cívica.

Quan això no és possible, la vida en comú perilla, i tot perquè tornem a les lluites polítiques entre faccions; el debat polític es converteix en un combat de boxa on el vencedor s'ho emporta tot i no fa res més que treure l'altre del ring. Així, més que viure en democràcia, vivim en autocràcia o en alguna altra perversió. Una majoria no és un mer concepte numèric, sinó que hauria de ser una garantia d'igualtat: totes les veus tenen el mateix valor, amb independència de la seva magnitud. No hi ha legitimat decisòria de les majories sense el respecte al dret de les minories. I no hi ha democràcia sense la capacitat de separar-nos de nosaltres mateixos, mirar-nos des de fora, amb els ulls de l'altre, i fer així un judici crític. Quan no s'està disposat a fer aquest pas, difícilment podem dir que ens trobem davant d'algú amb fe en la raó i la democràcia. I sense aquesta fe, sense el coneixement d'aquest mètode, podem dir que no hi ha la cultura que ha engendrat la democràcia pluralista. Hi ha d'haver diàleg, el qual, com ens recorda Todorov, significa evitar els dos extrems: el monòleg i la guerra.

L'escomesa contra el català que està perpetrant el govern del PP de les illes lesiona la nostra democràcia. Que s'atreveixin a implementar aquesta mena de polítiques d'una manera tan frontal només fa que posar en relleu que en la democràcia no hi han cregut mai, i sí en la tirania de les majories. Actuen com el bomber piròman: creen un problema allà on no hi és per després venir corrents amb la solució salvadora. Tanmateix, és inútil: la mateixa democràcia que usen per matxucar la realitat plural de les Illes és l'instrument més adequat per salvaguardar-la. No ens deixarem prendre el pèl. La llibertat també ens afavoreix si aprenem a defensar-nos d'una vegada per totes. ¿En sabrem?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris