algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Racisme discriminatori

Quan es fa una llista dels personatges més importants del segle XX, sempre surt en els primers llocs Nelson Mandela. El líder sud-africà va ser capaç de reconciliar un país dividit, on es vivia sota un règim de racisme extrem, tens i violent, propici perquè acabés passant la pitjor de les carnisseries. La pressió internacional que es feia sobre el règim sud-africà perquè solucionés el problema de l'exclusió social que patien els negres a mans de les minories socials blanques va ser decisiu, i tot perquè sintonitzava bé amb les nostres idees antiracistes: nosaltres, els blancs, som perillosos, i una minoria blanca sense vigilància podia arribar a consumar una vertadera matança si no era en tot moment fiscalitzada per la mirada moral d'Occident. I la cosa va funcionar: tanmateix, quan van ser els negres els que van ocupar el poder, haurien pogut consumar una venjança terrible, tal com demanaven molts líders africans, sovint d'ideologia maoista: volien fer fora els blancs, eliminar-los, expulsar-los i expropiar els seus terrenys, i així tornar al país pur d'antany. Va ser aquí on Mandela va jugar un paper fonamental. Mandela va imposar el seny, la reconciliació, va lluitar perquè blancs i negres poguessin viure en un mateix país amb igualtat de drets i sense atonyinar-se.

Les nostres mirades occidentals, però, només estaven i estan preparades per a preveure i jutjar la violència de l'home blanc contra el negre. Que l'home negre pugui actuar contra l'home negre de manera cruel, racista i horrorosa sembla que no cap dins el cap de ningú. Per molta gent, quan es parla d'antiracisme només es parla de les víctimes negres a mans blanques, com en el cas de l'apartheid. Però una realitat és molt més complicada: les neteges ètniques que s'han fet a l'Àfrica a mans de dictadors negres contra altres pobles negres són molt més nombroses, terribles i encara presents que no les derivades del racisme de l'apartheid, per exemple, tot i que en aquest cas es parla molt dels drets humans i en els altres no gaire. Pensem, per exemple, en Robert Mugabe. Aquest senyor de 87 anys és responsable de quantiosos assassinats de masses, i tots contra ètnies del seu propi país (els ndebelés), les quals s'han atrevit a mostrar-se reticents i indòcils davant de la seva dictadura.
Mentre que per una banda estem preparats per a detectar el racisme de l'home blanc, a l'home negre no el veiem mai com un ésser tan procliu al mal, a la tirania o l'opressió, com ho som nosaltres. Així, Robert Mugabe va assistir a la beatificació del papa Joan Pau II, a primera filera, a Roma, fa unes setmanes, entre la flor i la nata dels dignataris d'arreu del món.

Sembla que només hi ha un racisme que ens preocupi: el de l'home blanc. I sobretot el de l'home blanc que pertany a una societat capitalista. ¿Qui ha parlat mai del racisme que es practica a Cuba contra els negres? ¿Qui parla dels milions d'esclaus negres que hi ha ara mateix en el món, tots en mans d'àrabs, per exemple a Mauritània?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris