algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 13°
13°

La religió i les creences (1918)

"Quan en Felip deixà de creure en el cristianisme, va sentir que l'alleugeraven d'un gran pes; en despullar-lo de la responsabilitat que gravitava sobre cada acte de la seva vida, convertint-los tots en fets infinitament importants per a la salut de la seva ànima immortal, experimentà una intensa sensació de llibertat. Però ara sabia que aquesta no era més que una il·lusió. En deixar de banda la religió dins la qual s'havia educat, conservà intacta la moral que en formava part específica. Decidí aleshores jutjar els seus actes segons el seu criteri. Es va resoldre a no obrar d'acord amb els seus prejudicis. Es va desfer de les idees de vici i virtut, de totes les lleis establertes sobre el bé i el mal, ben disposat a descobrir per si mateix totes les formes de conducta de la vida. No tenia la seguretat que aquestes normes que cercava fossin o no necessàries. Això era quelcom que el temps li havia de revelar. Evidentment, moltes de les coses que li semblaven de valor ho eren perquè només així se li havia inculcat des de la infantesa. Posseïa molts llibres, però no l'ajudaven gran cosa, ja que tots es basaven en la moral cristiana, i fins i tot aquells escriptors que declaraven perentòriament no creure-hi, no es conformaven fins haver creat un sistema d'ètica d'acor d amb el Sermó de la Muntanya. No trauria cap profit de la lectura d'un llarg volum només per aprendre que s'havia de comportar exactament com tothom.

En Felip desitjava forjar-se una norma de conducte pròpia i es creia capaç de resistir les influències de l'ambient. Però, mentrestant, havia de seguir vivint, i fins que no es creàs la seva teoria personal decidí cenyir-se a una regla provisòria... Potser el més important era descobrir la seva pròpia personalitat, amb la qual arribaria a crear una filosofia pròpia.

Veia precís descobrir tres coses: la relació entre l'individu i el món que habitava, la relació de l'individu amb les persones amb les quals vivia, i finalment, els deures de l'individu vers ell mateix...".

Aquest fragment de l'obra Of Human Bondage, considerada la novel·la mestra de Somerset Maugham, abunda en passatges viscuts per l'autor i això, sense fer-lo totalment un relat autobiogràfic, dóna a tot el que conta una gran vitalitat emotiva. Poc imaginava William Somerset Maugham (1874-1965), de qui parlàvem fa poc, que aquesta novel·la, essent de les primeres, aconseguiria un èxit universal i és que quan un escriptor sap vessar en el paper amb tota sinceritat, sense defugir punts de crítica, els aspectes més íntims de l'àmbit interior, fa el relat suprem. És clar que hi ha moltes vides senzilles, pobres en experiències expectants, tristes en aparença, de poc o gens interès. Però ben sovint allà on no es troben vivències punyents hi ha somnis i els somnis són també un context lúdic d'aplicació literària. La història que comentam narra els primers trenta anys de la vida de Felip Carey, les seves aventures i desventures que es desenvolupen en els més diversos escenaris: un col·legi anglès, una universitat alemanya, un grup d'artistes bohemis de París, unes oficines de Londres, un gran hospital... Tot plegat, riquesa narrativa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris