algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Abans del canvi de govern

Ara deu ser un bon moment per donar exemple de servei al país i a les seves institucions per damunt d'interessos partidistes. Aquests dies que, institucionalment, semblen condemnats a no ser ni carn ni peix, tanmateix serien els adequats perquè el president del govern en funcions, senyor Francesc Antich, instàs Rodríguez Zapatero a concretar l'acord al qual havien d'arribar, segons promesa electoral, en la qüestió dels 240 milions del fons de competitivitat. Les darreres notícies que servidor record sobre aquest assumpte quasi delinqüencial situaven el conseller Carles Manera negociant amb la senyora Salgado, mentre que el president Antich ho feia "més amunt": no devia ser al pis de dalt ni a la torre d'aigües. Tot deixava a entendre que el seu interlocutor devia ser, si no el president Zapatero, algú del seu entorn amb capacitat de decisió.

Enmig del fulgor electoral, els socialistes locals cometeren l'error de convidar Zapatero a l'acte electoral més multitudinari -per convèncer els seus militants que no votassin en blanc?-, i l'hoste de La Moncloa llança aquest enigmàtic missatge: sobre la qüestió dels 240 milions, Antich i ell "arribaran a un acord".

Bé, que hi arribin. Se suposa que un assumpte d'aquesta transcendència no devia anar condicionat al resultat de les eleccions, com la inclusió de València en el calendari de la fórmula 1 -l'anterior legislatura, recordau-ho-, sinó que es tracta d'un exercici de responsabilitat política que determinarà l'alçada dels dos presidents, el "nacional" i el regional.

A hores d'ara, per tant, i ja amb la sensació de liquidació per canvi de negoci que emana d'aquestes situacions transitòries, no ens hauria de passar per alt que queda pendent el compliment de la promesa d'un acord. Sabem que Antich no és home de bon conformar-se, de manera que no acceptaria un acord mediocre per als interessos del país, i molt menys encara una solució de compromís vexatòria. Això mai. També sabem que, per més que la situació interna del partit i el neguit pel futur de cadascú absorbeixen moltes energies i una bona part de l'atenció, Antich no és un home que es deixi arrossegar per inèrcies perverses que l'allunyin del bé del país com a objecte principal de la seva vida política.

Per tant, no hem d'abaixar els braços en senyal de renúncia a la solució del problema, al compliment de la promesa. Sabem, a més, que Ferraz, com en diuen alguns, de la cúpula del PSOE, sabem que Ferraz per res del món no deixaria Antich abandonat a la seva sort, sense bot salvavides enmig del naufragi. A Ferraz són gent de paraula, poc amics de crear greuges, en general respectuosos amb les comunitats petites tant com amb les grans. De manera que això ha d'acabar bé a la força, i la sortida d'Antich del Consolat de Mar és ben segur que es produirà en un context exemplar de decència, és a dir, de lluita aferrissada i fèrtil per subvenir a les necessitats del país i al compliment de la paraula de cadascú. Uns i altres saben que la societat és més important que el partit.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Molt bona sa ironia!

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris