algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Amb futbol, i sense

La setmana d'autoacomiadament de la candidata Chacón i del ministre Valdano (ja saben allò que va dir no sé qui: "És més important ser president del Madrid que ser ministre", però, clar, eren altres temps...) es tancà amb les imatges (breus, a penes un segons, però demolidores) de la panxa d'Alex Ferguson mastegant xiclet compulsivament i amb les mans tremoloses, en els minuts finals del Barça-Manchester del dissabte.

Totes les altres imatges (el passadís als perdedors quan pujaven a la llotja a cercar el premi de consolació, els gols, la rotllana final dels vencedors, els informatius de la 4 obrint com és costum amb la violència de les celebracions...) passen a formar part de la història il·lustrada del futbol, que es completarà per una vegada amb les no-imatges que molts també recordaran: no hi hagué, dissabte, protestes a l'àrbitre ni teatre, ni reclamacions per cap afer del joc. El futbol ha deixat el (mal) teatre i ha tornat a jugar-se damunt la gespa, i això és una (bona) notícia. I encara més si es compara amb el neguit dels encarregats de les programacions de televisió, que tenen ara per davant el pitjor dels malsons: deu o dotze caps de setmana sense futbol!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris