nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Mourinhos llegint el 22-M

Un grup ben nodrit d'analistes s'esforcen per fer parèixer que els resultats per golejada del 22-M són responsabilitat d'un àrbitre capriciós. L'estol de mourinhistes polítics centren la lectura a Mallorca -a Menorca la majoria socialista estava desfeta de fa mesos, ens diuen ara (remarcam l'"ara"); i d'Eivissa també s'estimen més no parlar-ne- i incideixen en el fet que el partit guanyador "pràcticament" no ha tret més vots, que al desballestat centre regionalnacionalista li hauria anat molt més bé sumant esforços -una opció descartada rotundament des del primer moment pel líder regionalista, dóna per pensar-hi-, i que l'electorat "pràcticament" no ha castigat l'acció de govern -ni tampoc, afegiu-hi, l'espectacle melodramàtic que ens han regalat aquests cinc darrers anys els actors que habiten el sud-est del PSOE: ara ens estimam; ara trencam; ara ho feim pels fills; ara ens traïm, però només una miqueta...- de la flamant i molt ben projectada, en campanya, coalició verda-i-rogenca. El mourinhista polític culpa Rodríguez Zapatero i Angela Merkel del tomb electoral a les Balears; apel·la els elements -la tempesata perfecta econòmica i financera- i torna a exhibir els resultats en vots absoluts del PP de Jaume Matas el 2007, contrastats amb els vots absoluts del PP de Bauzá el 2011, els creua incrèdul amb els escons obtinguts, i flipa -"per què no han canviat res del sistema electoral, en quatre anys?"-...

Després pot ser a) que l'analista sigui filosocialista, amb la qual cosa reprèn la ristra dels "per què", tot reiterant el marc conjuntural, exhibint la gestió de la crisi i censurant la campanya popular; o b) que l'analista sigui filoverd-i-rogenc, i descarregui les culpes en la "inoperància" socialista i en la "demagògia" popular, a més de recordar la greu contracció econòmica que viu en món sencer. D'un costat i de l'altre, per cert, coneixem alts càrrecs que fa any i mig que ja fan el boliquet, un estat mental, per cert, que no deu ser d'allò més productiu per al bé de la comunitat, però aquesta és una altra història.

La realitat, però, és tossuda, una afirmació que no extreim de cap enquesta. L'encara president i encara líder socialista admet, ailàs, que els fa falta més que una rentada de cara, és un bon començament. Mentrestant, n'hi ha que ja preparen barricades -alguns, aquests mateixos del boliquet que hem esmentat més amunt-. També els farà falta alguna cosa més que rentar-se la cara per pretendre posar-se al capdavant de res.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris