cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
25°

Les velles casetes de nedar per a senyores

He fet un cap de setmana molt estival, agradable i solar: excursions paisatgístiques, caminar llarg entre pols de terra natural i banys de mar prou tònics. Anant i venint, a peu és clar, per les empinadíssimes senderes de Son Ermità que menen a cala en Calderer, al nord de Menorca, certes idees m'han creuat el pensament. Vet-ho aquí.
Que el ser humà -em deia-, així que li vénen a sobre les primeres calors d'estiu, es transforma en un tipus empiocat i decandit, absolutament desganat per a funcionar, resulta una veritat incontrovertible que no reclama demostració ninguna. Res no té d'estrany, idò, que, d'ençà que pobla el planeta, l'espècie hagi maldat a combatre, com Déu li ha dat a entendre, els efectes del clima ardent amb tota mena d'enginys -i amb tota mena de paralitzacions de l'activitat, inclosa la mental. Potser, però, el recurs més eficaç, perfectament econòmic, que ha encertat a trobar al problema de sobreviure a l'estiu siguin els banys, sobretot els banys de mar, fresquíssims i un bon punt iodats per a la pell i la fibra muscular.

A l'antigor, tanmateix, la solució es veié dominada per un prejudici atroç, majúscul, d'escàndol i d'intolerància hiperbòlics. Fou la moral el pitjor enemic que tingué, durant segles, la recepta dels banys de mar, em repetia a mi mateix, remuntant les carenes de pedreny, rígides, de l'orografia de muntanya russa del lloc de Son Ermità. Hi feia camí tot emparant un bater de sol damunt la meva pell hivernal làctia. Avui dia, en canvi, principalment després de la Segona Guerra Mundial, la cosa ha canviat en termes bonibé radicals, pel que fa a la civilització occidental. Mirau com anaven les coses temps endarrere que fins i tot diaris tan progressistes del meu niell com ara El Menorquín, republicà federal, el 1870 aixecaven veus d'alarma per fets com el que us reproduesc a la lletra: "Hemos sabido con disgusto que los soldados de caballería, al hacer tomar baños a sus caballos, todas las tardes de cinco a seis en la punta del puerto llamada Cala Figuera, se desnudan completamente, burlando de este modo los edictos de la Autoridad local y haciendo un insulto a la decencia pública. Suplicamos a quien corresponda les haga cumplir como deben, pues la justicia debe ser igual para todos".

No cal remarcar que, llavors, els banys s'havien de practicar, no ja tapats de roba fins als turmells, sinó també amb una inexcusable separació de sexes. Constituïa una ofensa rubescent imaginar el contrari. Fet i fet, a mi, el que més m'entendreix d'aquests vells afers estiuencs és la lectura dels anuncis de la premsa de fa cent cinquanta anys. Hi difonien els horaris i els preus que s'havien de satisfer per gaudir d'un púdic clapoteig en condicions de correcta moral. Us en faré un bocinet amb la transcripció de la publicitat que l'estiu de 1859 va escampar El Diario de Menorca. L'anunci anava adreçat en particular a les senyores i senyoretes: "El día 11 del corriente quedarán abiertas para el público las tres casetas flotantes de madera, situadas bajo la rampa denominada del General, que reúnen las condiciones más ventajosas que puedan desear las señoras que quieran tomar baños. El precio de ellas será diferente según las horas, a saber: Por las mañanas: de 4 a 5, dos reales de vellón (rv); de 5 a 9, 2 rv y 24 maravedís (ms); y de 9 a 12, 2 rv. Por las tardes y noches: De 12 a 4, 2 rv; de 4 a 8, 2 rv; de 8 a 10, 2 rv; y de 10 a 12, 1 rv y 24 ms. Las papeletas -afegeix el diari- se despachan en la calle del Mostín [actual Isabel II de Maó], número 13, desde las 9 de la mañana hasta las 5 de la tarde".

No cal dir que aviva poderosament l'atenció saber que els avis dels nostres besavis -incloses les dones- tinguessin el gust de nedar entre les 4 i les 5 del matí, gairebé a la lluna -si l'astre no era en posició de cluca, és clar. O que els vingués de bona gana de capbussar-se després de sopar, i fins a hores de mitjanit. Açò darrer no és pas que avui no es practiqui -ben al contrari-: el que ja no es fa de cap manera és parapetant-se en casetes de bany flotants. Oh, signes de l'avior!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per petrònia torrevila, fa mes de 9 anys

Si la música és l'art d'expressar sentiments mitjançant la combinació de sons i silencis en el temps, la literatura, la bona literatura, vull dir, ha de ser l'art d'expressar-los mitjançant la combinació de paraules encertades.
Com sempre, la lectura de l'article d'aquest periodista, ha estat un bàlsam per els meus ulls delerosos de bona música literària.

Valoració:3menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

L'any 1870 era l'any de la guerra francoprussiana.

Valoració:4menosmas
Per jaume, fa mes de 9 anys

L'articulista, l'historiador que presideix l'associació dels tècnics de protocol i de communicació de les Illes Balears, ens fa una afirmació que és "per se" tota l'argumentació d'una tesi doctoral: L'ésser humà es converteix, es transforma, en u tipus empiocat i decandit, per mor de les primeres calors de l'estiu.
Aixì, amb l'humiltat dels grans savis, Miquel Àngel Limón, ens parla de la manca de roba dels cavalls i cavallers, a l'hora de banyar-se en l'época de l guerra mundial, del preu de les casetes de bany de senyores i senyoretes, de l'horari de bany dels avis dels nostres besavis.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris