nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 16°
19°

Dreta-esquerra: un eix a revisar

Em fa la impressió -i els resultats de les últimes eleccions acaben de confirmar-m'ho- que l'eix dreta-esquerra ha quedat obsolet i que ja no constitueix un element clau a l'hora d'intentar entendre allò que ocorre a l'arena política. La gent, des de la meua percepció (i, per descomptat, admet que puc anar errat d'osques), ha votat majoritàriament el Partit Popular, tant a les Illes Balears com al regne d'Espanya (només han votat diferent les nacions emergents de Catalunya i el País Basc), perquè considera que serà el partit amb les polítiques més adequades per sortir de la crisi.

I aquestes polítiques passen, també des de la meua percepció, per a una àmplia majoria de la població, exactament pel contrari del que històricament hauríem anomenat polítiques "d'esquerres" (i són a les antípodes dels que ens venien a reclamar "Democracia real Ya" i que, per descomptat, s'esfumaren quan el PP va haver guanyat les eleccions).

Les retallades que el govern de Convergència i Unió ja ha portat a terme al Principat, de manera oberta i sense embuts, no han passat gens ni mica de factura a aquestes dues formacions polítiques, que formen la coalició governant a Catalunya. Al contrari, malgrat les manifestacions i les eixides al carrer de molta gent descontenta, ha quedat clar que una àmplia majoria de la societat del Principat els dóna suport. I, per tant, des d'un punt de vista democràtic, tenen tota la legitimitat.

Tampoc la qüestió de la corrupció no ha passat factura al Partit Popular. D'això un servidor n'estava completament segur. Ja es dóna per descomptat, entre la població, que una part dels polítics es dediquen a agafar una part d'allò que no és seu. Però això a la gent la preocupa molt menys que no la ineficàcia. Una àmplia majoria pot admetre i tolerar un cert grau de corrupció, sempre que la cosa pública estigui acceptablement ben gestionada. Som molt mediterranis, però també volem que les coses estiguin endreçades. La corrupció, que pot ser letal per als partits petits, no té cap efecte sobre els grans. El PP ha augmentat la seua majoria absoluta al País Valencià i ha obtingut uns resultats espectaculars a les Illes Balears (on, tot sigui dit de passada, s'havien presentat unes llistes absolutament plenes de gent neta de pols i palla).

L'altra qüestió que es percep, encara que mai no s'expressi del tot clarament, és que la gent està completament en contra que els seus recursos -més escassos, en general, per mor de la crisi econòmica- vagin destinats a pal·liar els problemes dels que es troben a la ratlla de la inclusió social. Allò que molesta especialment una àmplia majoria de la població és que es paguin subsidis a persones que no treballen, que hagin d'agumentar (en dotació i en pressupost) els serveis socials o que s'hagin de practicar polítiques d'integració i de cohesió. Això, en temps de crisi, resulta letal per a qualsevol candidatura. Com permetre la més mínima sospita que s'apujaran els impostos. O suposar que el rival polític els abaixarà i tu no. La gent s'estima més, en general, gaudir de pocs serveis (i, sobretot, li és igual si les altres persones en gaudeixen o no) i de poques prestacions per part dels poders públics a canvi de pagar quants menys impostos es pugui.

La democràcia real -molt imperfecta, molt millorable, molt en construcció, ho puc admetre- es va manifestar dia 22 de maig i va decidir que el Partit Popular (a les comunitats autònomes no autònomes) i CIU i PNB (a les dues comunitats autònomes que hi ha al regne d'Espanya) havien de governar les institucions municipals (també les autonòmiques, a les comunitats no autònomes) durant els pròxims quatre anys. Hem de ser respectuosos amb aquesta decisió. Sabent que seria millor un sistema de llistes obertes o que s'obrissin nous canals de participació democràtica. Però rebutjant l'infantilisme i les posicions antidemocràtiques, que ara provenen, molt majoritàriament, de les escorrialles del catecisme marxista.

Si no es mou dins aquests paràmetres de percepció social, si no s'acosta a la gent i se l'escolta, si no es fa cas d'allò que la gent opina, l'ensulsiada de l'autoanomenada esquerra pot ser d'unes dimensions espectaculars (molt més que el 22-M) ben aviat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Kalodian, fa mes de 9 anys

T'ha aferrat a la dogmàtica lliberal. Ni tú ni el teu partit teniu cap crèdit. I així vos va.

Valoració:1menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

@Balàfia, ser independentista no és ser d'esquerres necessàriament. Ser independentista és independent de ser d'esquerres. Alerta. Que aquesta panada mental du moltes pèrdues a l'independentisme.

Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Trob que no es pot ser molt d'esquerres en una cosa (independentisme en aquest cas) i molt de dretes en una altra (ses receptes econòmiques de sa dreta) i en Bernat pareix que ho vol ser i cau en una contradicció: no hi ha vàries lluites sinó una tota sola

Valoració:2menosmas
Per Andreu, fa mes de 9 anys

N'hi ha que el voldríem fora, però...

Valoració:2menosmas
Per Sèfora, fa mes de 9 anys

I aquest senyor és membre d'un partit que es diu Esquerra Republicana de Catalunya?

Valoració:3menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

Ja fa temps que aquest, eix entès com s'entén aquí, ha caducat.
Els que hi han cregut cegament ho paguen ben car.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris