algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Noves tendències

Esgarrifa molts de dies llegir als papers la quantitat d'assassinats de dones, o intents almanco, per part de mascles amb el seny avariat pel viure esbiaixat, per haver glopejat de més o vés a saber a conseqüència de què. Ganivetades, estrangulacions, o simplement empenta i per avall d'un cinquè pis per la finestra. Barbaritats, conductes de psiquiatra directament, fora cap tipus de dubtes. Tenint en compte també els que després d'haver consumat el crim, se suïciden. Per què no ho fan a l'inrevés? Per què no se suïciden primer i després ja ho veurem?

Totes les setmanes de l'any hem de llegir als papers o sentir per les ràdios o televisions que ja són vint, ja són trenta les víctimes de la violència de gènere com se'n diu ara, i de tota edat, no cregueu que siguin coses de capbuits jovenel·los cegats per la fortor o pel pes de les banyes, n'hi ha qualcun de ben garrut que encara es deixa encegar per la ràbia fonda que porta a l'assassinat. Si a tot plegat li sumes el que no s'arriba a saber perquè es queden en temptativa i la dona calla per por o per acoquinament, les xifres podrien resultar d'allò més esgarrifoses, esborronadores.

El cas contrari, que siguin les dones les agressores és molt menys habitual. Almanco molt menys conegut. Així i tot, alguna n'hi ha que posa mà al mata-rates i fa un disbarat. Quan jo era nin, que mon pare tenia l'hàbit setmanal de comprar la truculenta revista denominada El Caso, desapareguda ja afortunadament fa molts d'anys, i que el meu pare, que era un home molt de l'Església, deixà de comprar amb motiu de la desaparició de la censura i el començament del "destape", quan sortia una senyora en pilotes a tots els números deia que ja n'hi havia molts, de casos de la coneguda violència de gènere. El que passa és que aleshores encara no s'ho deia. Els casos del "Ratil" eren habituals amb una freqüència regular.

Però actualment la violència de gènere sol esser gairebé sempre dels homes, exercida contra les seves esposes o amistançades, o recentment separats i precisament pels escarrassos que es poden produir en aquests casos desgraciats però freqüents. Encara ara, per poc que t'hi fixis, pots trobar succeïts sorprenents. Per exemple: "Brasil (ho denuncià el seu marit). Una dona es posa verí a la vagina per matar el marit quan li practicava sexe oral. La víctima, un home casat, acudí a la comissaria de Policia per alertar de la sospita que la seva muller havia intentat enverinar-lo impregnant-se la vagina d'una substància tòxica i després convidar-lo a practicar-li sexe oral després d'una brega". L'home s'hi amorrà, detectà una "olor estranya" devers la mencionada zona genital de la dona i es parà de seguida per por de mosques. I salvà la vida ben possiblement, quines coses, eh?

També dins similar ordre de coses llegesc que a Zimbàbue "la Policia ha alertat la població masculina davant l'augment de violacions per part de dones, que assalten els homes". Sí, sona a asada de mida natural, però talment com ho llegesc ho coment. Un inspector de Policia recomanava als homes joves que utilitzassin exclusivament el transport públic i s'abstinguessin de pujar a vehicles de desconegudes. D'allau de casos qualificava Efe la cosa i en relatava una sèrie ben pintoresca. Alguns pics a punta de pistola.

Fins i tot una motorista havia violat un home amenaçant-lo amb una serp i obligant-lo a penetrar-la a continuació. Després l'abandonà a la carretera. És mal de creure tot plegat. Ja m'explicaran vostès amb una pistola al front o una serp rondinejant com pot funcionar qualsevol l'organisme sexual masculí. Amb una paraula...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris