cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Els mossos expliquen el perquè de tot plegat

Els judicis sobre els moviments de les places encara no s'han produït amb claredat suficient com perquè el ciutadà mig -qui deu ser, per cert, a part de servidor?- n'obtengui uns elements analítics, ni que sia rudimentaris, per elaborar el seu propi pensament amb aportacions externes de bona factura. S'han reiterat fins al tedi les descripcions, els relats dels fets, i també s'han confeccionat -feina d'embarc- inventaris múltiples de vagues raons de la protesta. És clar, però, que dir que hi ha gent que està farta de l'atur, de la corrupció, de la ineficàcia del sistema, de la injustícia, etc, és fins i tot pitjor que no dir res, en el sentit que aporta més confusió que no llum. D'altra banda, aquestes onades venien propulsades per joves a través de les dites xerxes socials. L'encaix, en aquest esquema, de persones majors, igualment oposades a l'atur, a la injustícia, etc, va representar un petit problema, però sense més conseqüències: els joves eren la font d'energia i els més granats s'adherien solidàriament a la revolta. Però continuam sense entendre gaire el perquè de tot plegat.

De moment, teníem concentracions humanes i alguns problemes greus d'interpretació. I de nomenclatura, fins i tot. Com dir-ne, d'aquesta onada? Les propostes de noms per designar-la no han acabat d'arrelar ni en els mitjans de comunicació, que experimenten un neguit tan peremptori davant la manca d'etiquetatge dels fenòmens socials. Cap d'aquests noms no abasta una part significativa del que s'hi mou. Els més vells no hem pogut evitar de temptejar la comparació amb el maig francès del 68, però, és clar, l'operació estava condemnada al fracàs: serveixi de mostra el fet que de totes les places de la geografia espanyola no ha sorgit ni un eslògan aferradís i intel·ligent. No ho és tot, però ja indica alguna cosa. Els temps han canviat de manera que el ritme de vida dificulta fins i tot el pensament sobre allò que feim amb un cert esforç personal i una mica re risc.
La gent que, per professió o per deformació professional, sentim la necessitat d'entendre alguna cosa del que passa al nostre entorn, ens veim sovint en la situació de definir les coses pel que no són, tota vegada que no som capaços de dir què són. També empram altres recursos, com és l'observació i/o la valoració del que provoca allò que no sabem què és. Els moviments de les places fins ara no havien provocat gaire cosa més que el propi moviment, fins que de sobte, una intempestiva actuació dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Local barcelonina contra els acampats a la plaça de Catalunya, a Barcelona, ens fa l'aportació més significativa fins ara sobre els moviments en qüestió: ara sabem que són extremament temuts pel sistema, tot i que no són antisistema, perquè l'expressió més clara de l'ànima del sistema, després dels mercats, és la seva policia.

Sabem, doncs, que aquests moviments són temuts en la mesura que la Policia hi ha esmerçat una part significativa de la seva capacitat repressora. I també sabem, ara, que aquesta capacitat repressora necessita manifestar-se per proclamar la seva existència, com en operacions de simulació de situacions d'emergència amb foc real. Per tant, se'ns confirma que l'arbitrarietat de la repressió s'ha institucionalitzat, de manera que, a manca de l'inventari definitiu de les bones raons per a la rebel·lió de les places, ara per ara ja en tenim una que la justifica: posar a prova la truculenta immaduresa de la Policia, o, al contrari, confirmar la plena consecució del seu estatus en el bastiment del sistema.

És clar, tot això no és gaire cosa i, sobretot, continua movent-se en l'àmbit de les vaguetats sense agafada. Però no és el mateix saber que el sistema és injust que que t'ho escriguin amb una porra al costellam.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep Planas Garriga, fa mes de 9 anys

Amic Guillem a internet (Change.org) demano la dimissió de F. Puig que acabo així:

...responsabilitat (...) sense cap mena de dubte (n')hi ha d'haver dels comandaments que ordenen i emparen les desproporcionades actuacions dels mossos quan agredeixen de mala manera i a cops les persones que s'estan manifestant sense armes ni cap objecte d'atac, exercint pràctiques de desobediència civil i resistència davant la indignitat de la situació actual a què ens han menat la política de govern i dels partits majoritaris plegats als interessos d'uns banquers espuris.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris