cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

La fi del món

Dissabte passat, havia d'arribar la fi del món. Centenars d'associacions cristianes dels Estats Units des de fa mesos que penjaven cartells per les carreteres, i no només del seu país, sinó arreu del món, fins i tot a l'Iraq. Els cartells -enormes, caríssims en una campanya d'aquest abast: 3.200 plafons de carretera- proclamaven: "Apunta el dia: el retorn de Crist. 21 de maig, 2011". Expliquen que tot havia de començar amb terratrèmols, i que al final només se salvarien els vertaders creients. L'apocalipsi. I tot es basava a calcular el número de dies que han passat des que Jesús de Natzaret va morir a la creu; el responsable de tot el moviment, un periodista ultracatòlic, ha fet el compte, i després l'ha sotmès a unes multiplicacions estranyes, derivades d'un rar simbolisme numèric, i li va sortir que tot quedava aclarit aquest passat dissabte, dia últim de l'aventura dels homes en el món.

S'han equivocat, sembla. I tanmateix, una vella passió: el món acaba amb nosaltres. Ens agrada sentir-nos els elegits, els últims, els que veuran acabar l'obra de teatre. El mil·lenarisme, la fi de la història, l'arribada d'un temps salvador i portador de promeses que ens farà lliures, almenys als escollits. Jesús de Natzaret ja creia en alguna cosa així: el món estava abocat a una destrucció imminent, del qual en sorgiria una cosa nova i perfecta. La fi dels temps: l'adéu als mals del món. Una creença contrària al que diuen les doctrines budistes, per exemple: en la vella creença judeocristiana, tota la història té un sentit, un propòsit determinat, una fi que la tancaria resolent tots els maldecaps. Les ideologies del progrés molt sovint hereten aquesta idea: anem cap a un món millor, empesos per allò que Milan Kundera anomena la Gran Marxa. Les diverses religions seculars -les ideologies totalitàries- va saber fer-se seva per a prometre un temps final, el temps de la victòria del proletariat en la utopia comunista, el de la raça elegida en la ideologia nazi, o el de la burgesia de classe mitjana en un mercat democràtic global que prediquen els liberals conservadors, partidaris d'una fi de la història que també tancaria tots els cicles i ens donaria la visió d'un món agermanat amb si mateix, sense grans fissures, dens i pròsper.

Som fills de totes aquestes il·lusions. Torno d'un debat on molta gent està convençuda que el món va cap a la perdició irremeiable, o que ja hem tocat fons, o que estem a la ruïna i ja vivim a l'infern. Ho dedueixen dels recursos escassos, del canvi climàtic, talment abans Marx deduïa la fi del capitalisme de la divisió del treball. Passions apocalíptiques. Saltimbanquis satànics. Ens agrada sentir-nos únics, ser els que veuran acabar la pel·lícula. És difícil acceptar que la vida i el món continuaran després de nosaltres, i que possiblement continuïn igual -i sense enyorar-nos...-, amb les mateixes quimeres, les mateixes tendències, insuficiència, el soroll i la fúria. Res de nou.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris