algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

De Güiraldes a Lugones (1926)

"El que Don Segundo Sombra, el llibre de Ricardo Güiraldes, comunica al lector és, sobretot i entre tot, el caràcter nacional que hi ressona amb timbre de bronze genuí. Paisatge i home s'hi il·luminen amb grans pinzellades d'esperança i força. Quina generositat de terra la que engendra aquesta vida, quina seguretat de victòria en la gran marxa cap a la felicitat i la bellesa! I quin èxit tan just el de l'artista que ho ha sabut evocar! Això sí que és una cosa nostra i de ningú més, en l'absorció absoluta dels grans amors! Pàtria pura, diré així, com aquell que es refereix a la qualitat del vi dins la qual se substancia igualment la frescor del raïm i la força del sarment, pàtria pura que, fins i tot, rebutja, per instintiva elevació, els coverbos amb els quals el gautxisme de rafal despatxa el comissari i el gringo.

Igualment aliena al suburbi de la Nova Salònica, on els mestissos de l'ànima i de la sang somien a inaugurar el paradís de canalla i el rerefons clandestí de la botiga amb les mixtures d'ultramar, on el frau de la poesia sense vers, l'estètica sense bellesa i les avantguardes sense exèrcit vénen a amanir el contraban de l'esterilitat, la lletjor i la vanaglòria. Alguns, al cap i a la fi, sense pàtria, en la negació d'un fracàs idèntic. Però aquestes realitzacions de bellesa genuïna, de fecunditat natural, de salut sense receptari, de vida triomfant, són, tot plegat, altres afirmacions de pàtria. Crear, no formular; posar tot el temperament a allò que es doni, dins el gran corrent vital i no en el comptagotes de l'especulació equívoca; vèncer amb tot el rigor de l'esforç, com en la doma pampeana, no d'amagat de la matèria rebel; tremolar per dret, diríem en llengua de glosador: això és saber triomfar, saber estimar, saber viure i saber portar-se com home i com artista".

Signava aquestes consideracions Leopoldo Lugones després de fer la lectura de Don Segundo Sombra, una novel·la entorn de la figura del gautxo, que Fabra descriu com a "habitant rústic de les Pampes" i, per tant, l'heroi que representa la ruralia clàssica argentina i la literatura que aquesta genera. Martín Fierro i Don Segundo Sombra poden cavalcar junts. I són, com Lugones redescobreix, una essència del sentit nacionalista. Lugones (1874-1938) col·laborà tota la vida en el periòdic La Nación i dins la literatura representa el corrent localista del modernisme, conegut com a "mundonovísmo" i, a París estant, fundà, amb Rubén Darío i Gilberto Freyre la "Revue Sudaméricaine". El seu error fou participar en política (com tants altres escriptors) i haver donat suport al cop militar del 1930. Això li produí una pluja de crítiques. Vuit anys després, se suïcidava. Tanmateix, com podem veure, tenia molt clar el que suposa dins el món de les lletres defensar les identitats nacionals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris