algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
16°

Sísifs de la modernitat

Ja saben més o menys com se les va campar el pobre Sísif, condemnat tota l'eternitat a fer rodolar la pedra grossota muntanya amunt fins a aconseguir el cim. I llavors la pedra rodolava pendís avall i tornem a començar. I així infinitament, com qui es troba junyit sense repòs a una sínia amb els cadufos foradats.

Les coses són monòtones, fins i tot, quan hi ha canvis espectaculars. El guió sembla preestablert per un déu invisible i tothom ha de servar el solc. Posades així les coses, per exemple, es podrien suprimir gairebé la totalitat de les rodes de premsa que hi ha després dels partits de futbol, ja que, tret d'alguna d'ontològicament antològica -demanant-se per activa i per passiva el perquè de tot plegat-, la resta són més que previsibles. Això mateix sol passar, si fa no fa, quan hi ha hagut eleccions. Els que han perdut, o els que no han guanyat, com vulguin, si no passa un daltabaix molt gros -ara no furgarem dins segons quines ferides-, solen sentir-se, ni que sigui dins la seva incontestable derrota, com uns vencedors. Qui no es consola és perquè no vol. I és que, segons com es mirin les coses, hom sempre pot trobar-hi una mica de conhort. Com passava a mestre Goriet, que era un home que es guanyava la vida cultivant ravenets i els duia a vendre al mercat de l'Olivar amb una mena de motocarro verd. L'home, com ja ho deveu endevinar, no era gaire afavorit d'altura però ell, de tant en tant, deixava ben clar que ell dels petits era dels grans.

Però, si les declaracions dels no numèricament vencedors són previsibles, també ho són les dels guanyadors, encara que ho siguin per àmplia majoria. Potser perquè deuen tenir la certesa que la gent vota amb el ventre o amb el cor, vaja, que ser d'aquests o dels altres és com una mena de professió religiosa visceral i dogmàtica. I que no té res a veure amb els programes, les actuacions previsibles ni tampoc, ai las!, amb altres actuacions en el govern. La gent sol dir: aquest té la culpa de tot (si governa l'adversari) i en entrar els nostres tot s'arreglarà. Potser perquè hi ha gent que té una fe cega en aquests axiomes, els guanyadors, l'endemà mateix d'haver destapat les urnes, s'apressen a dir que la caixa -la que permet arreglar-ho tot quasi meravellosament- està més buida, molt més buida que les pitjors previsions. Com va dir, si fa no fa, en José Ramón Bauzá, gairebé l'endemà mateix d'haver guanyat les eleccions. Vaja, que si tot no s'arregla amb un tres i no-res, si aviat no brosten verdors ombrívoles de dins l'ermàs, serà perquè no hi ha hagut diners a la caixa. Bé, forma part de la retòrica d'aquesta monotonia sisifesca en la qual i amb la qual estam condemnats a viure i a morir. Potser, hom li podria recordar que aquesta és la normalitat i que no ho és trobar llaunes de Cola Cao plenes dins els jardins, o metros que s'inunden fins al coll perquè han fet quatre gotes ben comptades i tantes altres coses que tu i jo sabem i que tanta gent, segur que no van tan errats de comptes com nosaltres, ha ignorat. Però això són figues d'un altre paner. Potadetes de nin petit.

Més enllà d'aquesta retòrica buida i que passa en tots els canvis de govern, allò que se li ha d'exigir, com a mínim els seus electors, és que es posi a fer feina i que no s'excusi en coses ja molt sabudes per no emprendre les millores que la gent que l'ha votat demana, alguns amb certa i legítima desesperació. Però en el fons, qui dictarà sentència final serà una dama capriciosa que es diu conjuntura econòmica i no les mesures més o menys originals que el Sr. Bauzá i els seus puguin escometre. I és que, en el fons, el marge de maniobra, moltes vegades, en el regiment de la cosa pública, és molt reduït. Per tant, passi el que passi, com uns vulgars Sísifs ens veurem abocats a fer rodolar la pedra costa amunt. Això sí, el grec no tenia moscards que l'empipassin, nosaltres malauradament en tendrem en forma d'involució lingüística. Ara més que mai haurem d'exclamar allò de: "La mateixa lluita per aconseguir el cim basta per omplir el cor d'un home". I fer-la rodolar amb entusiasme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris