cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
17°

El PP “només” iguala el 2007

La fortalesa que ha demostrat el PP balear no té paral·lel a cap altre lloc d'Espanya. Passa per un calvari durant quatre anys i clavar el mateix resultat en vots de 2007, que pareixia impossible repetir: (en números rodons) 194.000 enguany i 192.000 el 2007.

Ha assolit ambdós resultats en circumstàncies polítiques oposades. El 2007 la clau nacional afavoria el PSOE, el que se'n deia l'efecte ZP. El PP balear va dissenyar una estratègia per aturar tant com pogués això, i ho va fer molt bé. És ver que va perdre el poder, però va fer més vots que mai, i el PSOE balear només va poder governar, com sempre, gràcies a agenollar-se davant d'UM. Quatre anys després, els papers s'han intercanviat. Era el PSOE el que havia d'aconseguir fer el que va assolir Jaume Matas el 2007 i aturar l'allau nacional que venia en forma de marea blava. Lluny de fer la feina ben feta com el PP de Matas, ha obert quasi totes les portes possibles, especialment a Eivissa, perquè la marea el negàs. En canvi el PP, al contrari del que va fer el PSOE el 2007, ha sabut ara fer tot el que era necessari -llistes sense imputats, imatge de renovació...- per no posar cap entrebanc a la marea blava que esperava, i que en efecte s'ha produït. El PSOE va perdre davant del PP el 2007, en plena passió de l'efecte ZP, per setanta-set mil vots, amb la marea blava ha perdut per cent cinc mil. Els conservadors, més que dupliquen el vot socialista. És increïble, però cert.

Com que els registres del PP s'han produït tant en circumstàncies adverses com favorables, cal prendre's seriosament la possibilitat que no estem davant de quelcom que passa per casualitat o per causes alienes -abstenció socialista, marea blava del PP nacional...- a la realitat balear. Segur que d'aquí a quatre anys no sumarà trenta-cinc escons, perquè n'hi ha tres -el respectiu vuitè menorquí i eivissenc, així com el denovè mallorquí- que els té per la confluència de tanta sort -coses dels "restos", que es diu, de la llei d'Hondt- com la mateixa que va tenir el 2007 l'esquerra quan els conservadors, per una mena de miracle roig, no sumaren el dessetè per Mallorca i el setè per Menorca.

Deixant a banda aquests tres escons, estam parlant d'un partit amb trenta-dos. Una animalada. Sobretot tenint en compte el que ha passat. Perd el poder el 2007, comença la crisi interna, l'any següent s'inicia l'allau d'escàndols de corrupció... Segons els estrategs del PSOE i d'UM, el PP anava directe a l'hecatombe. L'octubre de 2008 Joana Barceló, representat de l'ala amb sentit comú del PSOE, deia en conversa informal que aquells del seu partit que es pensaven que la corrupció acabaria amb el PP s'equivocaven. Però els caps d'estratègia socialista estaven convençuts que era el camí -juntament amb l'efecte ZP-. El PP, en fi, ha rebut aquests quatre anys de pertot. Ha tengut un enorme enfilall d'imputats, ha tengut tres presidents... I malgrat tot va i iguala el resultat de fa quatre anys. Que passàs una vegada podria ser casualitat, dues ja no. I no és, només, per la marea blava.
El PP balear és una màquina que funciona quasi a la perfecció i que allò que "produeix" és exactament el que el mercat demana, en quantitat i qualitat. Dit amb paraules de publicitat i màrqueting: el "target" del PP és el millor del mercat polític balear a distància sideral de qualsevol altre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Secondat, fa mes de 9 anys

Molt encertades les anàlisis del senyor Payeras. M'agradaria que dediqués un article a parlar només del desastre electoral d'Eivissa.

http://raimonbono.blogspot.com

Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris