cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

No tan sols banderes blaves

Amb els escons als graners dels partits que han batut, ara tots som experts a apamar les causes de les victòries i de les derrotes. Al carrer, a les tertúlies de ràdio i de televisió, a les tavernes, a les redaccions de diaris, les veus autoritzades sorgeixen amb impostura catedralícia. I, com que la diferència d'escons és tan abismal, no creu ningú que sigui menester baixar al replà dels detalls per entendre una mica què ha passat: n'hi ha a bastament a manejar les grans magnituds de la macropolítica per quedar com un entès.

I si finalment hagués estat decisiva la suma de petites coses? O no tan petites, però que, en mig de la tempesta, semblen closques de nou?

M'haureu de dispensar que hagi subratllat una notícia que qualificaria, prudentment, d'inquietant: les platges del nostre arxipèlag han perdut nou banderes blaves. És clar, per a la gent del país, que anàvem a la platja amb aquella alegria camusiana que ens emparentava amb els déus, les banderes no tenien cap sentit. Les platges havien de tenir arena, alga, ossos de sèpia i restes de naufragis remots. Després vendrien els balnearis -presumpció semàntica sense parangó a la història del turisme- i la maquinària pesant per convertir la platja a allò més semblant a una piscina d'aigua salada. En fi...

Tota aquesta transformació cosmètica es feia en honor dels turistes, molests quan una fulla d'alga se'ls aferrava al ventre de la cama. També aparegueren les torretes dels vigilants i, finalment, els diplomes europeus, és a dir, les banderes blaves, que acreditaven la higiene de l'aigua i la seguretat de l'entorn. Molts ens ho miràvem, és clar, amb un tel d'escepticisme, però semblava obvi que, havent entrat les nostres illes als mercats turístics convencionals, aquests convencionalismes tenien importància. Per tant, el sector i les autoritats no es podien permetre perdre aquests signes d'excel·lència platgera.

Ara se n'han perdudes nou, de banderes blaves, perquè no es poden pagar els vigilants o no s'han pogut pagar les anàlisis de les aigües. És igual, no s'infectarà ningú per manca de qualitat de l'aigua, i si algú és engolit per un remolí, la responsabilitat serà exclusivament seva: hauria d'haver notat l'absència de bandera blava. Ara, més enllà d'aquesta realitat, hi ha allò que se'n diu imatge, que les colònies turístiques sembla que han de mantenir al màxim possible.

Aquí no s'ha fet, i sens dubte aquesta imatge en rebrà l'impacte. No necessàriament tendrà efectes immediats en l'economia turística del país, però, en qualsevol cas, emetrà -ja ho està fent- un missatge d'impotència: la pèrdua de banderes blaves simbolitza altres pèrdues, ens parla d'una deficient gestió general del país, de massa abdicacions puntuals, de l'abandó de les petites coses, de la incapacitat d'escoltar la gent de bon de veres i d'oferir expectatives, de la manca de voluntat real de recuperar l'habitabilitat de les nostres ciutats frenant la degradació de la vida al carrer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris