cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

Zapatero, l'ídol dels mercats

Vos puc assegurar que no m'agrada el que escriuré, que no és una defensa de l'esquerra que em fa empegueir i tant em costa d'entendre; només el resultat d'una observació que pens amb tendència a l'objectivitat o, almanco, a l'honestedat professional. Pel que sigui, per bé o per mal, l'esquerra espanyola contemporània ha estat l'encarregada de, mentre feia avanços importants en drets, fer doloroses reconversions que els mercats exigien. Només el PSOE ha tengut la tolerància, quan no la complicitat, de les organitzacions sindicals que ha permès, per exemple ara mateix, seguir les directrius neoliberals que emanen de l'Europa bancària. No és un orgull que Zapatero sigui l'ídol de la premsa econòmica internacional, però ens queda el consol que almanco salva, o diu que ho fa per salvar, qualque moble de l'estat del benestar. La dreta no ho necessita: ha decretat que el nivell de benestar és insostenible (talment com si no poguéssim créixer molt abans d'arribar al benestar dels països de Pirineus enllà) i, a més, ha aconseguit que una majoria s'ho cregui, inclosos els que més patiran aquest retrocés.

Sigui perquè el president creu que no hi ha altre remei que passar per l'aprimador neocon per no acabar amb un diferencial sobre el crèdit que s'assembli més a Grècia o a Irlanda que no a Gran Bretanya o Itàlia, o bé perquè no té marge de maniobra després d'haver perdut la iniciativa política durant massa temps, la realitat és que les seves actuacions perjudiquen més el PSOE que la credibilitat d'Espanya com a economia de mercat. El premi Nobel d'Economia, Paul Krugman, fa poc escrivia que teníem capacitat per tornar el deute -cosa del tot impossible amb la resta de països de l'anomenat grup dels PIGS- per dos motius, perquè els mercats encara confien en la promesa de Zapatero d'estrènyer encara més la població, i ens deixen doblers a un cost assolible, i perquè saben que amb un atur com l'existent els sindicats no s'alçaran contra un govern amic i faran de mur de contenció del descontent popular.

Res d'això no passaria amb un govern del PP. Primer, perquè han promès millorar les expectatives de la gent, i més sacrificis no són el que esperen, i segon, perquè els murs de complicitat sindical amb els socialistes difícilment s'atreviran a contenir el descontent del carrer, amb el moviment 15-M com a mostra, si no volen veure's superats i marginats.

Des que diumenge guanyà el PP no ha deixat d'incrementar-se el diferencial sobre el bonus alemany i el mateix Financial Times demana que no es convoquin eleccions anticipades. Com sempre, el mercat no té els mateixos interessos que la majoria de la població. Zapatero els fa la feina bruta i volen que l'acabi abans d'entregar les claus del país a la dreta genuïna. No m'estranyaria que, una vegada allunyada la possibilitat de passar a la història com un president d'esquerres, s'entestàs en el martiri per a glòria del mercat. Si les úniques solucions són ell o Rajoy, i el mercat encara ens ha de collar més amb el popular, m'afluix de triar per no prendre malgrat saber que si s'emprenyen els usurers ho passarem tan magre com els grecs o els portuguesos. O bé, els indignats canviam la història...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris