algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Llistes obertes: solució dubtosa

Ara es parla molt de regeneració democràtica. Des que els indignats van prendre les places que el conjunt de propostes que pretenen fer la democràcia més participativa ocupen els articles d'opinió, les notícies i els idearis, tot i que des de fa estona aquesta 'regeneració' forma part del programa d'alguns partits polítics, com per exemple Reagrupament de Carretero, que va fracassar a les passades eleccions catalanes, o d'altres formacions com UPyD o Ciutadans. ¿De què parlem quan parlem de regeneració democràtica? Hi ha tot un conjunt de mesures que semblen factibles: obligar els partits polítics a fer primàries, a tenir un funcionament més transparent, més participatiu, allunyat d'unes elits -els barons amb poltrona- que, des de les foscúries, administren les propostes de programa i posen i treuen els candidats en funció d'interessos o d'afinitats misterioses.

També es parla de les llistes obertes, però quan anem a votar al Senat ja tenim aquesta mena de llistes, i no sembla que sigui cap panacea. ¿I qui s'encarregarà d'aclarir si el senyor que surt el número 4 a la llista del partit X és més vàlid que el senyor que surt en el número 3? Ells se n'encarregarien, sí, i si ara ja és insuportable haver d'escoltar els caps de llista, i haver de seguir-los, imagineu què seria haver de seguir la trajectòria i les propostes de dos o tres socialistes, de dos o tres populars, i etc., i tots amb ganes que els posem a ells en el número u de les nostres paperetes.

Amb una participació tan escassa com la que tenim: ¿és probable que un sistema de llistes obertes -que exigeix que la gent sigui més responsable, conscienciosa, que s'informi millor, que vulgui baixar a l'arena i documentar-se sobre cada un dels candidats- afavoreixi la participació? El sistema de llistes tancades és molt senzill, i la gent no s'hi engresca: ¿s'apassionaria amb la democràcia amb un sistema que exigeix més formació i esforç?
El més probable, doncs, és que acabés passant el que passa ara, que la gent ignorés de gust que té a la seva disposició les llistes obertes i acabés fent cas de la maquinària dels partits, que li 'cuinarien' la llista més adient, tot perquè no s'hagués d'esforçar a trobar el cap de cartell. El partit acabaria amb un pes fonamental en tot el procés, potser més gran del que té ara.

Totes aquestes bones intencions es basen en tot d'equívocs: 1) que de sobte, miraculosament, gràcies al mètode participatiu, sorgiran bons homes i dones polítics, talment bolets; i 2) que tenim un substrat social preparat per embolicar-se amb una democràcia més responsable. Les dues projeccions són arriscades.

Una democràcia millor no es fa a cops d'indignació ni d'estirabots de ressaca postelectoral, sinó que exigeix un exèrcit de voluntaris, d'activistes disposats a invertir el seu temps en la cosa pública. Ara que hi ha tant jovent que fa càmping, potser els podríem exigir que, més enllà de menjar pipes i tocar el guitarró, estiguessin disposats a anar porta rere porta, dia rere dia, sense cobrar, a explicar mitjançant un combat d'idees constant i responsable en què consisteix el seu pla per fer una societat més justa.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

I què tal generalitzar es sistema de consistori obert que regeix en es municipis de manco de cent habitants, on tots es majors d'edat són regidors de s'ajuntament (paraula que ve des fet d'ajuntar-se tots)? Amb s'ajuda de s'informàtica, sense delegar, un sistema assembleari universal, es podria fer factible?

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris