algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
13°

El mapa de la memòria (1974)

"Tothom recorda aquesta mateixa època. No fou per mi gaire diferent que per als altres. I tanmateix avui contam un i altre cop totes les particularitats dels fets viscuts i la repetició, en escoltar-ho, és com dir: ho recordes tu de la mateixa manera? En aquest cas, una afirmació en lleva tots els dubtes i aleshores estic segura de no haver-ho imaginat. Discutim i debatem haver vist éssers extraordinaris durant aquest viatge nostre per la vida. Era aquell gran peix de color blau, o el que tu vares veure era de color groc? En canvi, la mar que creuàrem fou la mateixa, el període perllongat de malestar i tensió, abans del final, el mateix per a tots, per tot arreu: en els sectors que formaven les nostres ciutats, els carrers, els grups d'alts edificis d'apartaments, els hotels, els països, els continents... He d'admetre que hi ha imatges un mica exagerades, quan consideram els fets als quals em referesc, imatges estranyes.

Potser no seria sobrer esmentar la forma amb què tots, tots nosaltres, tenim tendència a contemplar una etapa de la nostra existència a través de tot un seguit de fets, per a trobar-hi molt més ara que quan s'esdevingueren. Això és veritat i tan depriment com quan veim la brutor que la gent ha deixat enmig del parc després d'una festa popular. La gent compara impressions, com si desitjàs o esperàs la confirmació de quelcom que els fets, per si mateixos, no autoritzaren i, encara menys, alguna cosa que, en aparença, exclogueren del tot. La felicitat? Paraula aquesta que he pres en determinats moments de la meva vida per tal d'examinar-la, encara que mai li vaig veure mantenir la seva forma. Un significat, aleshores? Només un propòsit? Tot i això, el passat, vist en retrospectiva des del meu estat d'ànim actual, apareix amarat en una substància que abans era aparentment aliena, estranya a la meva vivència d'allò mateix...".

Així de filosòfica començava la seva novel·la The Memoirs of a Survivor ('Memòries d'una supervivent'), l'escriptora Doris Lessing, premi Nobel de literatura, nascuda a l'Iran però que residí molts anys a Rhodesia. Dotada d'un gran enginy, narradora realista excepcional, ens posa aquí, al davant, un punt de meditació. Que són per a nosaltres els records? Són allò que visquérem o allò que voldríem haver viscut? Ho recordam amb uniformitat objectiva o amb un subjectivisme morbós? Hem retallat d'una memòria clarobscura aquells petits aspectes que ens és dolorós d'evocar? Fins a quin punt defugim els records i, per tant, renunciam al passat? La sort o la dissort ens sortí al pas en els temps pretèrits. Ens ha servit això de lliçó per a insistir en els èxits o no tornar caure, en el cas contrari, en els mateixos paranys? El fet de no calibrar com pertoca les nostres accions passades... influirà en els nostres projectes de futur? Doris Lessing fa una radiografia de la memòria que potser tots hauríem de practicar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris