nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
20°

Ja hi tornam a ser

Contaven, el matí electoral davant cas Tord, l'empegueïment que produeix la tosa a un animal per evitar-li paràsits i quins eren els millors remeis -com donar sal a la tènia solitària per cridar-la, després, amb una escudella d'aigua-, quan va aparèixer el candidat popular a la presidència del govern, envoltat en un núvol de reporters que seguien el ritual quotidià de la jornada electoral a l'hora del berenar. Allargava la mà a qui es creuava en el seu camí. I era patent que l'abellia tant l'atenció dels objectius, com la sorpresa dels tertulians o els resultats electorals que l'esperaven. El culte a la personalitat. Ja hi tornam a ser. Potser no hi tornarà més, a Pòrtol, sense l'acompanyament de seguici adulador; ni per escometre ximpleries, ara que ha discernit el seu futur immediat.

Un altre volcà islandès de difícil pronúncia -Islàndia és ara mateix nom simbòlic d'unes resistències i protestes cíviques- esclata en fumera amenaçant de l'espai aeri europeu i dels vols, com fa un any. Coincideix amb l'explosió de còlera partidista d'uns guanyadors i les llepades balsàmiques a les ferides dels vençuts electorals. És coincidència. Però també és com un símbol, com un signe de la natura que afronta l'activitat humana. El núvol aboca pors sobre aquesta temporada turística que hauria d'alleugerir la crítica situació econòmica del país, així com el desconsol emboira els derrotats en la contesa per albirar el futur. Amb peu ferm i aixecant pols, desfila l'exèrcit guanyador. Ja tornam a ser en l'embranzida d'una altra batalla. Tanta paciència humana és admirable.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Bover, fa mes de 9 anys

I ara com ho faràs, Damianet, que el teu pamflet forà es quedarà sense padrins?

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris