muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
22°

Figueres santanyineres i pollencines

Es pot dir que Paisatge amb figura, d'Anna Crowe, és un llibre inesperat, en certa manera, per molts de motius. Entre d'altres, per la seva veracitat contundent. Perquè és el llibre d'una poeta i traductora anglesa que viu i ensenya a St Andrews, que té una especial relació amb nosaltres perquè ha traduït del català a l'anglès (entre altres, Música i escorbut, d'Anna Aguilar-Amat, i Barcelona amor final, de Joan Margarit) i, de l'anglès al català, aquest llibre seu que cal comentar, i perquè considera "Escòcia com el seu primer país d'adopció i Catalunya com el segon". Un llibre publicat per Ansiola inicialment en una edició per a bibliòfils i que ara en fa una edició rústica, suposadament, però amb una qualitat de paper i sobretot d'il·lustracions realment excepcional, perquè els 21 poemes de l'autora van acompanyats de la mateix quantitat de colpidores litografies d'Andreu Maimó, d'una força molt personal i a la vegada d'una gran fidelitat o lleialtat als textos que les han inspirades. Un llibre del tot unitari, com no és gaire usual topar-se. Un llibre que és un monument a la memòria de la germana morta aquí, entre les nostres figueres rostides. Un llibre obsessionat pels topònims mallorquins com ho demostren els títols de la majoria dels poemes que l'integren: Figuera de s'Horta Vella, Figuera de sa Galera, Figuera de Son Sureda, Soca de figuera de Son Vent, Figuera des Carritxó, Figuera de Binifarda, Figuera de Son Mesquida, Soca de figuera de Son Verro. I tot aquest material amb el text de l'original, Figure in a Landscape, a l'esquerra, encarat amb la traducció -feta per ella mateixa, amb l'assessorament d'Anna Aguilar-Amat- a la dreta.

Un llibre de records compartits amb la germana, com el monyó en què un accident industrial havia convertit una de les mans de la dona "que netejava la casa de la nostra mare / quan vivíem a Hornsea", que es narra en el poema Figuera de sa Clota, i que acaba amb aquests quatre versos: "Un monyó / una soca / amb només el record / de branques que ballaven". Els dits escapçats, sens dubte. O la història que conta com "el nostre pare ha portat el gos familiar malalt / cap al veterinari perquè el sacrifiquessin. / Nosaltres esperem en el cotxe i tu tens vuit anys / i jo deu i aguantem els sanglots / de la mare amb dificultat" (Figuera de Firella). O com, a Fulles de figuera. I, "vam aprendre com n'era de trencadís el nostre món / i com en són de fràgils les coses que fem per a estimar".

Un esment especial mereix el poema Box of figs, Caixa de figues: "Aquestes fruites / disposades com joies / brillen com gotes de sang / com els nens que vas perdre / embrions en sacs arrugats / daurades de filigrana / emporprant-se / imperfectes / precioses". O, un altre moment, parlant d'ella i la seva germana -en relació amb la figura del pare- "com dues filles de més de cinquanta anys / que encara intentaven demostrar / que valen tant com els fills que ell havia volgut".

El poema que tanca tant de dol compartit es titula Figuera pollencina i comença: "Dempeus en la corba just abans de can Xura / la figuera més bella de la Font". I, seguint el curs del torrent de sant Jordi, Anna Crowe no pot deixar de fer-hi constar que "el llit del torrent s'omple de pneumàtics / i de carretons de supermercat". Però no pot deixar de demanar: "Encara dóna fruita la figuera més dolça / de la Font?". Chapeau, Anna Crowe, Andreu Maimó, Ensiola.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris