algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

Un procés electoral irruent de tres erres

Ahir vam votar la renovació, més o menys, de les corporacions municipals, dels consells i del Parlament de les Illes Balears. Molt tem, però, que ni els partits de l'arc ideològic convencional ni llurs candidats que hi han flocat a quatre vents les velles noves de la facúndia electoral no han entès res de la protesta mobilitzada amb què s'han viscut els comicis d'enguany. L'anomenat 15-M (o, un pèl hiperbòlicament, la Revolució Espanyola) ha portat a fer un acte de recalcitrant elusió per part dels apel·lats en la protesta -i les apel·lades! Sospit, en realitat, que no han volgut pas témer-se'n, i que han mirat cap a un altre lloc infinit, esmaperdut i sideral. Mentre una gentada vivíssima, pacífica, emprenyada, engrandia més i més la dimensió humana d'enuig, els politicastres que detenen el sistema democràtic espanyol s'han comportat com un qui cantusseja a la dutxa, cofois per l'ànima neta i la consciència cristal·lina que els adorna. Ben bé, però, ha estat la seva l'actitud d'ulls tancats que potser més els convenia d'aparentar, no fos cas que els sortís un envermelliment roent de galtes. Totes dues, vull dir: les galtes de la cara de ciment i les galtes grasses del cap de baix del tronc que empren per a no desferrar-se de les poltrones del privilegi regalat.

Em sent trist, molt trist. Els nostres arquetípics líders han anat a dar el vot amb el mateix fals somrís televisiu de la Transició, quan el franquisme encara dominava els ressorts de la sobirania popular. Encara ara ho fan així, tot i que avui, entretant, hi són atiats per la bogeria de no moure's del poder que s'han dissenyat a mida de l'interès de les oligarquies de partit -del cul dels qui hi tallen el bacallà. No han entès res, absolutament res de la repatània sonsònia que ha compost nova melodia periodística a la campanya electoral, i per açò mateix, fascinant. Haurà estat un procés electiu de poders locals i autonòmics aixecant les banderes de tres rudes erres, nítides i irruents, davant la indolència morta de l'oficialitat del sistema. I les erres, per mi, hauran estat encarnades en una contracampanya renovellada, reveladora i revolucionària de la història política d'aquest país. Una campanya de places públiques a pic de martell, al cel-ras nit i dia, entonant l'himne de la protesta de "ja n'hi ha prou, cavallers, ja n'hi ha prou!". Una campanya, en fi, que ha sabut infiltrar tremolors de cap a les augustes ments jurisdiccionals i constitucionalistes d'una democràcia controlada pels vèrtexs del poder que es reparteixen la cansalada en dies d'opulència o de crisi, que tant se val.

O, tal volta, resulti més greu encara la cosa, d'una cronicitat incurable. Havent-ho entès els politicastres a la perfecció, hi han girat la cara -i n'han ofegat els grams de seny que els queda-, perquè no els caigués de vergonya, a bocins. La massiva protesta de la Puerta del Sol de Madrid (de tantes places, inclosa la placeta recòndita del meu cor de demòcrata fastiguejat), ha estat, a parer meu, una escridassada general i eixordadora contra la democràcia purament mecanicista i d'oligarquia bipartidista que tenim implantada des de dalt en aquest Estat. Un mecanicisme, dic, que, en el curs dels anys, s'ha desfigurat fins a punts de monstruositat facial horrible.

Per mi, les proves són aclaparadores. Us les desgranaré: un sistema electoral pensat per forçar un bipartidisme ineludible de pluralitat castrant; unes llistes que s'han acabat convertint en una ocupació espantosa de delers laborals que afecten els amics de les nomenklatures, en tots els colors ideològics; un panorama de dialèctica política empobrida i inculta, en el qual els líders no saben construir una frase coherent i estàlvia de les faltes d'ortografia; unes conductes de corrupció rapinyaire, descarada i en greu metàstasi multiorgànica; i, en definitiva, una política sorda que es creuen entre si els "col·locats", sense més encerts que insultar-se, ofendre's, acusar-se i dir-se la geneta. Horripilant, cavallers, horripilant. Indignats de totes les places del món: alçurem-nos per bastir una democràcia de tres erres!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per jaum e, fa mes de 9 anys

Bon dia i bon any! L'autor, el president de l'Associació de Protocol i Tècnics de Comunicació de les Illes Balears ens fa dos cèntims de la seva indignació davant de la cita electoral d'ahir, aquesta frustació pels efectes del bipartidisme ineludible i la mala imatge dels liders que no en sabe de fer una o amb un tassò, aquells que es creuen ente si els "col·locats". Ara el càstic será el d'entrar a fer part de la coa de l'atur: tot càstic té una part bona, és ajudar a fer veure els "nous" que el que mal no fà mal no es pensa...

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris