algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
23°

Catalan Revolution

Torno de plaça Catalunya. He anat a veure en què consisteixen les acampades, les reivindicacions. Ahir migdia s'hi respirava un ambient festiu, de diumenge de mercat, però de mercat d'idees. Tota la plaça està creuada per cordills, dels quals en pengen milers de papers amb consignes contra la classe política, empresarial, bancària, universitària, fins i tot contra algunes infraestructures, i contra la fam del món. Hi ha un espai dedicat a explicar en què consisteixen les retallades a la sanitat pública: unes dones amb pinta d'infermeres expliquen que a alguns hospitals han deixat de donar aigua als malalts, ara aquests l'han de dur de casa seva; els dinars tan sols són de truita de patates, etc. En un altre sector, uns joves expliquen en què afectarà la retallada pressupostària la universitat pública. Els més actius responen a una estètica molt determinada: cabells amb 'rastes', pantalons amples, noies sense sostenidors. Hi ha una gentada, i cada minut tot puja de grau.

Gent de tota mena: des del burgès que tafaneja carregat de bosses d'un centre comercial, al pare de família que ha vingut a mostrar als seus fills el pa que s'hi dóna. "¿Us netejo el Mercedes amb el meu títol universitari?", "Som els néts dels perdedors de la Guerra Civil"; diu un paper. Moltes vinyetes d'El Roto. Pancartes que s'inflen, bilingüisme en tots els cartells, potser guanya el castellà. I molta més gent que tira fotografies, centenars de curiosos armats amb bones càmeres que s'emporten el record del bell jove adormit al sol, o que pinten amb ploma estampes momentànies: l'al·lotet negre que passa amb la cara pintada, el vell tatuat que toca la guitarra descalç, un malabarista bronzejat, una al·lota que reparteix abraçades, o els que cuinen: l'olla bull pasta i es reparteix el pa, la fruita, les galetes dolces, aigua i vinassa. Passa el periodista Albert Om amb el músic Quintana, filmant el programa El Convidat. Tota la plaça és una festa, i una noia escombra, però si bufa el vent en una determinada direcció, l'olor provinent de les latrines i d'un sector ombrejat de la plaça pot fer-se insuportable. Tant d'anada com de tornada, topo dins el metro amb una munió de carteristes. Els de la banca no són els únics lladres, doncs.

Fins aquí, tot això que he apuntat és objectiu, no hi ha valoració ni opinió, retrats del que he vist, una mirada. L'opinió és que tot això, derivat d'un empipament comprensible, és una imitació relaxada del que s'ha vist durant aquests últims mesos al nord d'Àfrica. No és possible que els països del tercer món tinguin coses que aquí no tenim, fins i tot revoltes llibertàries. N'hem de fer, doncs, no podem ser menys que ells. Que la democràcia és un règim insatisfactori ja ho sabem, és imperfecte, però hem d'anar en compte amb els que voldrien fer peixes de les urnes electorals. I també el discurs de la responsabilitat individual: demanem-nos no què pot fer el govern per nosaltres, sinó que podem fer nosaltres per nosaltres mateixos. Hi ha massa innocència. La unanimitat, la germanor, la meravella gratuïta. Imitem el passat: tothom fa comèdia. Catalan Revolution. Pel Twitter diuen que la culpa la tenen els guionistes de Lost.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa mes de 9 anys

Just fa dos dies vaig lloar un article den Comes perquè feia una crítica raonada i amb arguments al moviment 15M, sense acusar-los de bruts i mal vestits. Es veu, però, que li vaig encendre una llumeta al cervellet i no ha pogut vèncer la tentació: ha hagut d'escriure amb gest de fàstic que els joves duen rastes, roba bruta, fan mala olor, i no fan feina quan dormen. Sembla que a en Comes li basta això per desacreditar totes les seves idees, propostes i crítiques! Just just igual que quan va fer la "crònica" de la protesta a la UIB contra el pla Bolonya. Aquest és el nostre Comes! T'enyoràvem. Ara, després d'aquesta profunda anàlisi comesiana, que voleu que us digui, em cau un poc millor que abans la gent del 15M! Lola, ja em demostraràs -si pots- que no vivim en la dictadura del Mercat (no dels mercats, de l'Olivar o de Pere Garau. No, del Sagrat Mercat del FCI (Front Capitalista Internacional). I no és que "ho volguem sentir" és que NO HAURIA DE SER VERITAT.

Valoració:-3menosmas
Per Lola, fa mes de 9 anys

I tant que fa mandra: sempre fa mandra llegir els que pensen. El que no fa mandra és llegir els que ens diuen el que volem sentir: que la policia és repressora, que vivim en dictadura de la democràcia dels mercats. Sí, i tant que fa mandra, fa mandra trobar arguments contra el que diu.

Valoració:-6menosmas
Per Josep Planas Garriga, fa mes de 9 anys

Llegir els articles de Melcior Comes em provoca una certa mandra. No em consideri doncs dona Xesca un parroquià fidel d'aquets mena d'articulista. La vessa me revé en haver de topar sempre amb el mateix palindrom, en Comes el pots llegir tan del dret com al revés, tant se li'n dona.

La protesta social li ha malmés la pituïtària...

http://www.vilaweb.cat/noticia/3888828/20110520/arcadi-oliveres-lunica-resposta-possible-desobediencia-civil.html

Unes altres veus li esgavellen l'estòmac, i ha de conservar la ploma...

http://www.youtube.com/watch?v=AYmzT-RiSkU&feature=related

Valoració:1menosmas
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Els de la banca no són els únics lladres però sí es més lladres i es més impunes

Valoració:2menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

L'articulista té una parròquia de contraris ben fidels.

Valoració:7menosmas
Per Tòfol, fa mes de 9 anys

No vols brou? Tassa i mitja!!

Mr. Comes avui va del Príncep de Maquiavel, o de Felip V, "con la finalitad de dar les providencias más dissimuladas pera que se consiga el efecto sin que se note el esfuerzo"

A la descripció "objectiva" surten d'una manera subliminar un munt de mots i sentències d'aspecte clarament negatiu (al menys cara a la "gent d'ordre") No diu cap mentida ... però no destaca res de positiu (alguna cosa hi deu haver, dic jo) La impressió que hom té després de llegir els dos primers paràgrafs és la d'una bauxa anarquista i bruta, de missatge apocalíptic, mesclada amb "pijerio" burgès (les "bones càmeres") i l'ànsia mediàtica (no sé si dels mitjans o dels acampats)

Tercer paràgraf: "Fins aquí, tot això que he apuntat és objectiu, no hi ha valoració ni opinió" just quan acaba de defensar els seus amics banquers: "Els de la banca no són els únics lladres, doncs."

I el final paternalista. És lògic que hi hagi indignats, però això és més propi del tercer món. Que ningú no es queixi que tot pot anar a pitjor. El que demanen és utòpic. Que ningú passi ànsia, el messiànic liberalisme (?) neocon dels mercaders que ha portat a aquesta situació vendrà a obrir els ulls a tota aquesta colla d'il·lusos. Tanmateix, per molts de bots que peguin, ells tenen la pella pel mànec.

(M'estalvio cap comentari a la objectiva -com tot l'article- menció de "Lost")

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris