cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Reis i bisbes (1286)

"A una ciutat hi havia un bisbe que era molt contrari a son ofici. I per la malícia i deshonestedat d'aquell bisbe, i pel mal exemple que donava al seu capítol i a les gents d'aquella ciutat, es produïa un gran mal i es perdia tot aquell bé que aquella urbs haguera tingut amb un prelat virtuós, que seguís la regla i la doctrina que Jesucrist havia donat als apòstols i als seus seguidors. Succeí un dia que aquell bisbe, després d'haver fet un gran pecat, anà tot seguit a cantar missa. Enmig de tan gran abominació, un canonge sentí tal dolor pel que el seu prelat feia que, sortint d'aquella ciutat, anà als boscos i es reuní amb els pastors, tot dient que preferia estar amb aquells que guarden les ovelles de les urpes del llop que aquell altre que té per alt destí guardar les ovelles de Déu i les entrega als llops...". Curiosa la faula de Ramon Llull, aquesta faula concreta del seu Llibre de les bèsties, en què els animals semblen tenir més seny que l'home. En aquestes narracions apareix el personatge corrupte, ja sia de caràcter polític o religiós, és a dir, per part dels grans conductors de masses que, lluny de complir les seves obligacions i els seus deures, enganyen la societat i la deixen desorientada i decebuda. Les històries de Llull ens traslladen al segle XIV, però hem de veure i comprovar que, malgrat temps i espai, la condició humana és sempre la mateixa...

"En una església catedral es feien eleccions per a bisbe i en aquell capítol uns canonges volien que fos prelat el sagristà d'aquella, perquè era un home molt savi de lletres i abundós de virtut. També l'arquediaca volia ser bisbe i igualment el capiscol, i contrastaven en l'elecció del sagristà. Per tal que aquest no fos triat, consentien a votar per a bisbe un simple canonge que, essent bell de persona, no sabia cap ciència i alhora era de caràcter feble i molt luxuriós...".

L'exemple no ha de menester comentaris, com tampoc totes les historietes que Llull conta entorn del caprici i orgull dels monarques, capaços de caure en tots els graus de la corrupció per a perjudici dels seus súbdits. Només la figura del solitari ermità es deslliura de tota sospita i en lloa l'existència...

"Senyor, ningú no podria sospitar fins a quin punt pot fer mal un malvat príncep. Un gran dany és el mal que fa i, un altre, el bé que podria fer i no fa. Així doncs, el mal és de dues maneres, segons podeu veure. Aquest rei és un home que confia massa en les seves pròpies decisions i aquestes decisions són malvades i de vegades provenen d'homes molt vils que l'aconsellen, i cada un dels seus consellers es vol apoderar de la voluntat del rei, i entre tots van destruint el regne i el rei només té ànsies d'anar a caçar, practicar el sexe i gaudir de mil vanitats...".

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris