cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Trenquem el cel...?

Sota el mateix cel que ara ens cobreix, el plom tenia la darrera paraula fins que li prenguérem el dret de dir-hi la seva i fer la seva. I amb la paraula lliure, diguérem i sentírem infinitat de coses que havien de servir per a bastir un edifici sòlid i més digne sota el mateix cel que hem tingut a tocar, i se'ns ha allunyat cap amunt, de mica en mica, i de manera irremeiable, com el globus que abandona les mans de l'infant, el puny las com una rosa oberta. Faig referència a coses de temps enrere: quaranta anys si fa no fa. D'aleshores ençà les paraules s'han esquinçat per l'ús excessiu. I qui diu les paraules, diu els gestos i les imatges que fan pòsit a la memòria. En conclusió: hem passat del somriure confiat a la ganyota, de la confiança al recel. La paraula sovint ha esdevingut discurs banal; el gest, amenaça constant. Tanmateix, la beneiteria continua essent beneiteria, però és més beneiteria que mai. I sota el mateix cel que ara ens cobreix, s'obren ulls astorats que voldrien respostes impossibles.

No saben donar-los resposta, ni els financers ni els empresaris, ni els capellans amb faldilles, ni els inversionistes en Borsa, ni la reialesa, ni els tertulians radiofònics i televisius, ni alguns gestors públics, líders de la podridura, dels quals Déu Nostre Senyor ens hauria d'haver protegit si realment volia alliberar-nos de qualsevol mal. Sota aquest mateix cel que ha vist tantes coses i tanta ignomínia, s'han pactat guerres, crisis, negocis, tortures en nom de tots. Guantánamo i Wall Street, heus ací les dues cares d'una mateixa moneda. Vols cara o creu...? No hi ha altra aposta possible. Guantánamo i Wall Street! Ordre i economia especulativa. Les pèrdues de les caixes espanyoles són quelcom difícil de comptabilitzar i probablement farà falta injectar-los més diners públics per a reflotar-les. Ho adverteix el Fons Monetari Internacional: Espanya està a punt de perdre una generació a causa de la crisi. A l'Estat espanyol, sota el mateix cel que habita la Generació Perduda i que altre temps havia encabit tantes esperances, hi ha un milió d'usuaris de Linkedln, una xarxa social d'inversió de solidesa inqüestionable, però que és d'accés impossible per a mileuristes i ni-ni. I per als aturats i els pensionistes. Si parlem d'una Generació Perduda, és inevitable que també ho facem d'una Generació Decebuda.

La que esperava més de tot: del país, de l'economia, de la cultura, de les persones, i de l'ètica i de la solidaritat de les persones que s'han erigit en oracles. Obama (Déu meu!) elogia les revolucions portades a terme per la gent sense veu, la famolenca. I converteix Mohammed Bouazizi, el jove que va immolar-se perquè la policia tunisiana li va prendre les verdures que venia en el mercat, en heroi de les llibertats. Bouazzi, heroi de Wall Street, dels marines USA, de l'FMI...! Sota aquest mateix cel que ara ens cobreix havíem sentit parlar els poetes i els pedagogs i els filòsofs i els que tenien coses a dir, quan encara no s'havien fet presents a les tribunes públiques els banquers amb tirants ni els banquers amb brillantina, ni aquells que menteixen a cada nova promesa, ni els devoradors de pàtries ni els panxacontents amorrats al mugrons d'una Luperca hispana que destil·len fel. Cada terròs i cada pedra dissimulen un cadàver, fora dels cementiris localitzats: el Tribunal Constitucional, el Valle de los Caídos, la Junta Electoral Central, la Conferència Episcopal.

Ho hem sabut -tot això del terròs i de la pedra, amb un cadàver sota el terròs i la pedra- fa quatre dies, quan se'ns ha informat que el feixisme de caserna i sagristia en va soterrar tants, de cadàvers, que aquesta terra és terra de voltors. Oferta per als VIP del Banc de Santander: qui té un dobler per a invertir pot participar en la subhasta dels fons de Madoff, atès que Bernard Madoff ha estat acusat d'un frau de més de 50.000 milions de dòlars i ha perdut bous i esquelles. Es tracta dels anomenats Fons Voltor. És a dir, fons carronyaires per als afortunats que han remuntat la crisi com si res. Una apreciació entorn de la crisi: ningú amb iot perd el iot; però tothom està exposat a perdre el pis si no pot fer front a la hipoteca. Sota el mateix cel de sempre han passat tantes coses que ens sembla mentida que el mateix cel no reflecteixi els blaus de la pell ni el desencís de l'esguard que, a voltes, trasllueix ràbia. I és el mateix cel. Trenquem el cel...? No ho sé. Però tenim un dret ben legítim a pensar-nos-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris