cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Indignau-vos dignament

Ja ho crec, que hi ha raons fermes per estar-hi, indignat. I força. I no es tracta de mirar cada dia l'ampolla i fer-nos creure que està mig plena, que no està mig buida, que avui duim un dia down i que tal vegada som nosaltres que no ho veim bé, que som nosaltres els eterns errats de comptes; que necessàriament, com ens diuen des de fora, està mig plena i cal mirar la vida amb optimisme malgrat les dues o tres xacres que apareixen sovint sempre qualificades com a peccatta minuta, com a mals necessaris perquè el sistema funcioni. El sistema, el tan escainat sistema, no sé si fa aigües de pertot, però com a mínim la gent se'l comença a qüestionar. I això va bé, encara que només sigui per fer-li pessigolles o jutipiris. Ja va bé, que hom comenci a sortir d'aquest úter-efecte campana a què ens han abocat i que ens fa viure la vida i, el que és pitjor, pensar-la i formular-la, segons els interessos d'uns déus invisibles que mouen tots els nostres fils i que ens aboquen a una mena de determinisme fatalista. I tan sols no tenen l'esma de prometre'ns una eternitat reconfortadora.

Serien molts els greuges que hom podria incloure en aquest memorial: des de demanar-se si funciona bé la delimitació de poders que hem heretat des de Montesquieu o si, en canvi, funciona una mica a la virolla. ¿Com és que tan importat, a l'hora de jutjar una decisió d'alt nivell, sigui la sentència en si com el procediment?, ¿i més que el procediment en abstracte, el color dels magistrats que han fet possible que la cosa hagi sortit així o aixà? L'espectacle de la permissió de Bildu a presentar-se a les eleccions o, fins i tot, la sentència sobre l'Estatut de Catalunya en són clars exemples. O no en parlem de les berlusconiades que es fan a Itàlia per tal d'acomodar la justícia als seus interessos. I també el gran capital, aquest que no té fronteres ni escrúpols i que ens aboca a un neofeudalisme permanent. Ell té el poder i la glòria. I sotmet a xantatge obrers i poders públics, que a aquests darrers també els tenen collats i els fan anar de capoll. Com va passar amb la Nissan perquè concedís la maina, ni que fos el marquès de la Mamerra, de construir no sé quin model a Barcelona.

O aquesta indefensió davant les grans companyies on la seva boca és mesura. I la seva boca és mesura perquè uns pocs atresoren en les seves mans tot el poder i no hi ha competència entre ells, car ja ho diu la dita popular que galls amb galls no es piquen. I així et cobren el que volen d'interessos, o per fer una transferència o per deixar-te una tarja o perquè els has domiciliat un rebut, que t'ho han demanat per favor que ho fessis i llavors resulta que et fan veure que el favor te'l fan a tu. O les petrolieres, que hi ha la sospita que es posen d'acord perquè el litre de benzina ens costi un ull de la cara i que mai no hi ha una relació entre el cost real del producte i allò que s'arriba a pagar. I igualment passa amb les elèctriques o les companyies de telecomunicació. I totes plegades tenen uns directius que cobren sous multimilionaris i expresidents de govern, que ja tenen un sou vitalici que els permet viure bé, se sumen a l'esquer que els paren, perquè aquesta gent, els expresidents, tenen contactes, mouen fils, i poden ajudar-los a aconseguir més beneficis. I els controls sobre el mercat de l'automoció? de les energies renovables? que està en mans de les elèctriques... i un perill nou, de les grans empreses de distribució agroalimentària, que quan s'hagin fet els amos del mercat, rebentant preus primer, llavors els posaran així com voldran. Pagaran poc per comprar i vendran car. I tot perquè diran que els costos de transformació són molts. I, mentrestant, sous de misèria.

I gairebé he consumit tot l'espai de l'article. Vull acabar amb el títol que he posat, indignar-se amb dignitat, no perquè no tenim un lloc dins el sistema i, sobretot, vetlant molt perquè sempre hi ha els messianistes totalitaris que esperen l'ocasió per entronitzar-se. I llavors, si això passa, ni tan sols tendrem l'oportunitat d'indignar-nos, si més no, públicament.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Estam massa pendents de sa Puerta del Sol, de Madrid, d'Espanya (es manifestants d'aquí, si més no es d'Eivissa, usen es castellà), quan a Barcelona, a Catalunya, hi ha hagut molta més mobilització

Valoració:1menosmas
Per Regomira Puig de Tagamanent, fa mes de 9 anys

Idò jo que me veig obligada a fer feina en dissabte també estic indignada. sa societat des benestar se'n va a fer punyetes. Som escèptica en lo que passiga a sa Puerta del Sol.

Valoració:-1menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 9 anys

Corbs amb corbs no es piquen.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris