cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
24°

Dret a cuixa

Perdoneu la pregunta, però què esperàveu del president de l'FMI? la reencarnació tecnocràtica de Teresa de Calcuta o la d'un honorable Quixot financer? És vera que ser despietat amb el patiment aliè i avesat que tothom et reti homenatge no determina ser, també, un abusador sexual. Però la història dels poderosos ens explica infinitat de casos on l'abús sexual no és més que la continuació, ni tan sols la culminació, de l'abús més impune.

La supèrbia és necessària, imprescindible, per assolir el que s'ha denominat èxit, que és la traducció neocon de poder de sotmetre. Strauss-Kahn només n'és el darrer exemple, tal vegada el més feble dels poderosos i la seva detenció mediàtica ho confirma. El dret a cuixa és ignominiós però només perquè el sexe és un tabú religiós, mentre que la pobresa, la misèria, s'ha volgut definir com l'avantsala al paradís celestial.

No tenc dubtes de la criminalitat de l'abús sexual però no el posaria en una escala superior del pervers joc especulatiu que humilia, que viola, la dignitat de la gent perquè uns pocs gaudeixin de tot, inclòs el dret a decidir el destí dels altres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tomeu, fa mes de 9 anys

Molt bona reflexió!!

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris