muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
17°

El duel Antich-Bauzá

Vaig llegir fa temps, no sé quan ni on -ai el meu capet!-, unes paraules de Norman Mailer, que assegurava que un polític que aspiràs a guanyar havia de saber fer dues coses al mateix temps: fer un besada als electors i pegar una potada als collons de l'adversari. És el que l'espectador mitjà esperava veure en el duel entre els dos adversaris més significatius per a les properes eleccions diumenge passat. Tenc poca experiència en l'art de besar -ni en els llavis ni en el cul- i menys encara en el de pegar potades als collons dels adversaris, però crec que perquè ambdues coses resultin una mica creïbles es necessita una certa dosi d'espontaneïtat. L'excessiva programació, ja se sap, és contrària a la passió. És el que va passar, en la meva opinió, en el duel entre els senyors Antich i Bauzá: hi hagué molt poca emotivitat. La causa fou, pens, perquè el debat estava excessivament planificat pels assessors d'ambdues parts.

Era, la que els imposaren, una tàctica que -semblava- tenia per objectiu no el de guanyar nous vots, sinó el de conservar els que creien que ja tenien. Els assessors manaren besades amb poca passió i potades amb escadussera mala llet. Si no vaig errat, dos temes o assumptes centraven principalment la discussió: la taxa d'atur i les accions que s'haurien d'emprendre per intentar baixar-la. El senyor Bauzá acudí a la retòrica de les matemàtiques i dels gràfics i a l'argument, sempre discutible, de la correlació: si s'han presentat simultàniament els períodes d'augment de les taxes d'atur i les de govern del PSOE vol dir que una circumstància -la segona- és causa de l'altra -la primera. Ai, Hume! Davant l'argumentació que ja sap de memòria el senyor Bauzá com qualsevol altre membre del PP, el senyor Antich va voler respondre des de la responsabilitat del càrrec que encara ocupa i va dir que la crisi no s'havia produït únicament aquí, sinó a tot Europa, i que tampoc les comunitats espanyoles regides pel PP no presentaven xifres esperançadores. L'actual president del Govern balear va passar a defensar les accions del seu Gabinet -les lleis, els pactes, les edificacions, etc.- i a argumentar que sense aquestes la crisi hauria estat més forta i més dolorosa. Les potades als collons d'un a l'altre foren purament anecdòtiques -que si una canonada escardada de l'hospital, que si el pot de Cola Cao. Cap dels dos no va voler entrar en les contradiccions que acumulen les dues ideologies -la capitalista i la socialista- ni en la sinceritat dels dirigents que diuen que aprimaran l'Administració, però que necessiten col·locar-hi amics, coneguts i afiliats.

Pel que fa a les propostes de futur, hi hagué una gran unanimitat. Ambdós apostaren -naturalment!- per la qualitat i per l'excel·lència. Era en aquest moment, en el de colombrar el futur, que els espectadors hauríem hagut de rebre una besada apassionada que, com totes les que tenen aquesta qualitat, pogués fer presagiar un futur més plaent. No es va produir. El candidat del PP mostrava trobar-se ben a gust en la fredor que semblava connatural. Sense mudar mai de semblant, insistí que "apoyaría" a tot déu i exposà la coneguda -però no provada- tesi dretana: abaixant els imposts disminueix el dèficit públic. El senyor Antich, en el seu paper gairebé institucional, va voler fer palès el seu provat realisme i no va creure convenient explicar clarament que en l'ideari socialista no és pot renunciar a la solidaritat per atendre únicament l'eficàcia - a la pretesa eficàcia- economicista.

Un moment clau en el combat fou quan el senyor Bauzá, que amb tota seguretat havia calculat la somada de vots -la de molts de forasters i estrangers, i mallorquins que no senten un especial afecte a la llengua del seus avantpassats- que aconseguiria amb les seves paraules, va assegurar que, si guanyava, conèixer la llengua pròpia -el català- no seria imprescindible en cap àmbit de la nostra societat: ni en l'educació, ni en la sanitat, ni en l'Administració. Llavors, hauria estat el moment en què el senyor Antich hauria d'haver aclarit amb rotunditat, al senyor Bauzá i als espectadors, que si volem una societat perfectament bilingüe i equilibrada cap de les dues llengües no ha de ser prescindible. En lloc d'exercir aquesta funció pedagògica, Antich va demanar si ser mallorquí és únicament un mèrit. Una pregunta que encara no he aconseguit entendre. Un debat, en definitiva, amb poca passió. Congelat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 9 anys

Suposar una ideologia socialista al PSOE és molt suposar

Valoració:3menosmas
Per tres i no res, fa mes de 9 anys

Avui l'article és tan avorrit com el duel Antich-Bauzá. Me'n vaig a sa Plaça de Espanya.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris