muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Sabates i bobos de Palma

Veig venir de lluny el meu amic. Trob que camina com a pegant botets, rar, però arriba satisfet, no sembla que dugui pedres dins les sabates. "Camín com els watusis africans". "I això?" "Perquè duc unes sabates Joya que amb el seu disseny fan que el caminar sigui una aventura...". "Vaja!" Sé de què va la cosa, és com una febre que ha pegat. Primer foren les MBT, la marca 'fetén', unes sabates que semblaven per a monges de l'exèrcit de salvació; després aparegueren altres marques clòniques, Skechers o semblants, i finalment el millor del millor, caminar igual que els indígenes d'una tribu africana -que deuen anar descalços- pegant botets. Qui en du es converteix en missioner: "Tothom n'hauria de fer servir". Malgrat que valguin un ull de la cara, o dos. I no s'aturen als peus les essències de la felicitat, no, les cames, les anques, les vèrtebres, tot se'n beneficia i, a més, passes a formar part d'una raça especial. Una subvarietat de personatges pels quals el caminar, el menjar, el pensar, el fingir, tot, tot, està encaminat a ser feliços, més que els altres si pot ser.

Estarien dins l'ona dels bobo (bourgeois-bohemian), però burgesos bohemis de Palma, la raça oposada als ni-ni (ni treballen ni estudien... ni tenen pasta). Una mutació dels antics yuppies, hibridats, més maniàtics, i ara un dels seus símbols distintius serien aquestes sabates amb una sola immensa que els fa caminar balancejant-se, amb meravelloses repercussions terapèutiques a tot l'organisme. I sobretot: que els altres ho sàpiguen. Tenen altres obsessions, amb les toxines ambientals i amb les que ingerim, per això mengen molta d'herba o posen una cullerada de cúrcuma per tot o fan dietes depuratives, des la de la llimona i el xarop d'auró fins a les anomenades "detox" que clarifiquen la ment i enforteixen les funcions vitals. Tant s'hi val si consisteixen a prohibir que es mengi tomàtiga de ramellet com obligar a consumir enormes quantitats de sèsam, torrat, això sí.

Per a aquests personatges, de la sanació física es va cap dret a la sanació de la ment, malgrat que s'hagi de fer consumint el que el meu amic Enric en diu 'bijuteria espiritual'. Tot comença amb l'afegitó de l'exercici, d'això ja se n'ha aprofitat el capitalisme neoliberal i en fa un 'pastón'. Però si les tropes (desarmades) de dones caminadores duen xandall de Carrefour i sabates de Decathlon, els bobos duen sabates Geox i xandall de Calvin Klein, i d'aquí a practicar una varietat infinita de "wellness" o "fitness", a un gimnàs hiperbòlic o pel passeig marítim, com una mena de nova religió laica, diària i addictiva. Pilates i altres vulgaritats com el tai-txi són substituïdes per l'ifitone o el fitness-builder. Els bobos, però, necessiten contacte, poder intercanviar indicacions d'alimentació sana o de reconversió de les carreteres energètiques corporals, passar-se les adreces d'una argentina que fa post-reiki o d'un xamà que ha ressuscitat l'orgonometria. A més del ventre pla, la seva moda -entre hippie i Loewe (o Zara, "però ben combinada")-, els bobos palmesans acudeixen a determinats llocs comuns on els atreuen els cronistes de les pàgines rosa que han proliferat als diaris. Gent mirant a la càmera, acudint a esdeveniments estranys: presentacions de llibres o inauguracions de locals on venen sucs naturals i es practica el zen mentre un conjunt interpreta un simfonia de bols tibetans.

No és el que N. Brown anomenà la realització personal a través del narcisisme. No. És una cosa més d'aquí, una còpia, un fake de l'autorealització amb envoltori de salut i esperit -pel seu esperit també va bé el gintònic-, una mescla de budisme passat per la Thermomix, una degenaració de la gauche divine cap a la gauche caviar, però d'ous de mussola. De l'ús de la bava de caragol poden passar als restaurants 'chics', també es droguen i coneixen els llocs abjectes de la ciutat. Són membres de oenagés solidàries amb pobres, sidòtics i, fins i tot, d'alguna catalanista. Idolatren gent dels Media. Són bourgeois i per tant miren la pela, i paguen pel que obtenen tan sigui pèl com ploma, com xocolata de comerç just. Abominen dels llibres d'autoajuda malgrat que els llegeixin d'amagat. S'han reempastat els queixals per eliminar materials perillosos i a les seves empreses fan responsabilitat social corporativa. Duen el cul més net que una patena de fer-se hidroteràpia del còlon. Quinoa o espelta formen part del seu vocabulari críptic i algunes nits, com la nit de l'art, s'engalanen, ells, "indies" però "agées" i elles marcant mugrons, drets i forts: s'ha de conèixer la gimnàstica ayurvèdica que practiquen amb un personal trainer. Són els nostres bobos palmesans mescla d'amor, ètica i ecologia amb eficiència, rendiment i economia liberal. Un mestall de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, però amb sabates caríssimes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris