muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

Els indignats i les eleccions

Les protestes arreu del país, a partir de diumenge passat, mostren no només unes generacions de joves farts i sense gaire esperança de futur sinó, sobretot, la incapacitat de la classe política d'entendre res. El moviment DRY ("Democracia Real Ya") no és, en el fons, diferent dels sacsejos socials que es varen produir ara fa uns quaranta anys a Europa i als Estats Units: el pijo maig del 68 francès, la delirant "contracultura" de Londres i Berlín, les mobilitzacions contra la guerra de Vietnam als Estats Units... tot allò que llavors es va fondre en el nihilisme drogat dels anys setanta. I no és molt diferent perquè destil·la el mateix entusiasme naïf que caracteritzà aquells moviments. Devora de raonables peticions com la reforma de la llei electoral, s'hi troben deliris comunistes que afortunadament són impossibles de dur a terme. Però això no és el més important. Ho és tanmateix el cop que en la casposa i avorrida campanya electoral han aconseguit pegar els Indignats.

Com que la campanya és tan anodina, els mitjans tradicionals de comunicació feren lloc dilluns i dimarts per a les manifestacions i protestes amb intervenció policial. Va ser això, malgrat que els "feisbufílics" i "tuiterfílics" mai no ho acceptaren, el que donà carta de naturalesa política al moviment. Varen ser les ràdios, televisions i diaris tradicionals els que generaren l'efecte bolla de neu. Els partits polítics, ocupats a fer com si s'ocupassin del que ens preocupa als ciutadans, no en feren cas fins que els mitjans convertiren allò que no els havia interessat gens ni mica en quelcom amb entitat suficient per ocupar-se'n. Dimecres, tots els partits cerquen una explicació. I com que tots tenen els genis que tenen, cada un fa el ridícul intentant entendre allò que no entenen perquè és impossible que ho entenguin.

Tots els polítics, sense cap excepció, són com na Maria Antonieta, quan el poble de París, en plena revolució francesa, es manifestava demanant pa i ella va exclamar "que algú els doni algun pastís". D'aquí que els comunistes pretenguin que són part de les mobilitzacions o que els socialistes i, fins i tot el PP, les "entenguin". N'hi ha, de polítics, que es pensen que allò de "PP i PSOE, la misma mierda" es refereix exclusivament als partits que cita. S'equivoquen. El crit es refereix a tots. Ho expliquen molt bé els de Batalla Independiente -un dels agrupats internauticament que participa del moviment Indignats i de rebuig a la política- quan diuen que "hay otras alternativas a PP, PSOE o a los partidos independentistas corruptos como PSM, ERC, IU, Verds, etc (...) No malgastemos nuestro voto".

I això ens du a la pregunta clau que es fan tots els polítics i rodalies. Tendrà efectes electorals, això dels Indignats? A qui podria beneficiar? La ultradreta hi veu la mà de Rubalcaba i, en el deliri més extrem -César Vidal, ahir-, relaciona PSOE, ETA, kale borroka i troba que és part de la conspiració de sempre per fer guanyar el PSOE. Els comunistes es creuen que hi treuran qualque vot. Els dos extrems, per tant, troben que sí que tendrà efectes electorals. I per ventura sí, però em pareix que si en tengués seria molt diferent. El d'enviar molts vots potencialment d'esquerra cap a l'abstenció o cap el vot nul-blanc. Quelcom que ajudaria encara més el PP. Però ben mirat, si un ciutadà està fart dels autistes polítics, i sobren raons per estar-hi, per què no?.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris