cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
19°

Quants en traurem?

Les eleccions de diumenge es presenten en un moment convuls, ple de turbulències que fan difícil copsar els corrents de fons, aquells que, a la llarga, han determinat i determinaran l'estat de la nostra dissortada pàtria. Intentaré fugir de la imediatesa i oferir-vos una reflexió amb perspectiva.

En primer lloc, la crisi mostra que l'espoli fiscal ha estat, i és, cruel i injust: el 15% de la nostra riquesa se n'ha anat cada any, no a aproximar les comunitats més pobres a la nostra, sinó a pagar luxes que nosaltres no hem pogut pagar: Extremadura es pot permetre tenir proporcionalment el doble de funcionaris autonòmics que les Balears, a més de poliesportius coberts a tots els llogarets i ordinadors a balquena per als seus estudiants. I amb la crisi, Madrid no afluixa i ens exigeix els mateixos esforços (que ara són sobreesforços) que a les altres comunitats. Això fa trenta anys que dura i no ve plogut del cel: el PP i el PSOE en són igualment responsables, per molt que facin i diguin a les seves simpàtiques campanyes de distracció.

En segon lloc, tot i ser la regió d'Europa que més immigració ha rebut, aquest tema no ha estat gens prioritari dins cap dels governs que hem tengut: és com si a Islàndia no hi hagués un ministeri de pesca. En aquesta qüestió els responsables són el PP, el PSOE i tots quants els han fet costat.

Però sembla que després d'anys d'acollir més i més "ciutadans del món" procedents de Múrcia, Equador, Càceres o l'Argentina, després d'anys i anys de sentir-nos explicar que les imposicions dels catalanistes són l'origen de tots els mals, sembla que Espanya, per fi, se'n sortirà: PP i PSOE obtendran per primera vegada més del 90% dels escons. Que un o l'altre obtengui la majoria absoluta serà, per tant, a partir d'ara, gairebé inevitable. I qui dels dos l'obtengui no serà gaire rellevant. Sí que ho és que els partits autòctons entrin en vies d'extinció. I, ben mirat, aquest final d'etapa té una lògica inqüestionable: el discurs polític dominant només parla de dretes i esquerres, de si el PP aconseguirà o no la majoria absoluta. Aquest és, fins i tot, el discurs del PSM. I les terceres vies són impotents o no tenen relat. El retrocés de la nostra llengua ja no és el tema estrella dels programes electorals. Sembla com si defensar-la fos políticament incorrecte, car es pot confondre amb un pervers qüestionament de la immigració. No he sentit cap nacionalista preocupat per l'avanç del front unionista (ni paraules tenen per descriure el fenomen): només pensen en les seves sigles i en el PP. No passa res si el PSOE li ha regalat el govern a Navarra o s'ha entès amb ells al País Basc. Si el nacionalisme obtengués un sol escó, però fos suficient per inclinar el govern cap a l'esquerra, molta de gent seria feliç, tanta és la implicació sentimental amb les opcions espanyoles. Com podem anar enlloc, d'aquesta manera?.

Les terceres vies, i el nacionalisme desgraciadament n'és una (no pot ser ni primera ni segona via), han de cercar la complexitat del discurs per sobreviure. Són arguments fins els que poden atreure l'electorat cap a ells. Per contra, el discurs simple i maniqueu afavoreix les grans opcions. Si el problema principal és la torpesa de Zapatero a l'hora de trampejar la crisi, votem el PP, que és qui li fa més mal. Si, malgrat tot, allò que convé evitar, de totes, totes, és que guanyi el PP, votem el cavall més ben col·locat, que és el PSOE. Amb aquest discurs només es salven els partits grans i els seus satèl·lits (votar Esquerra Unida pot ser tan útil com votar el PSOE, per exemple). El nacionalisme pot sobreviure precàriament també d'aquesta manera, és a dir, satel·litzant-se i perdent la identitat. No és gaire il·lusionant, certament.

A l'amable i pacient lector, encara que sé que és una recomanació inútil, li propòs que diumenge no es deixi distreure pels grans titulars de la televisió, que jugui en una altra lliga, la nostra, per molt que sembli de tercera divisió: li propòs que es preocupi principalment de si els candidats autòctons que aconsegueixen escó superen o no el 10% del Parlament. Consider que és el mínim per no semblar castellans o valencians. 6 diputats de 59 són molt pocs, però ja em conformaria si sortissin. Per ventura bastarien per tornar a començar. A patir, a lluitar, a vèncer.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xesca, fa mes de 9 anys

@fogater, tan catalanista com vulguis, faltaria més. Però el nacionalisme té possibilitats d'anar endavant si va amb propostes que defensin els interessos dels ciutadans arrelats històricament a les Illes Balears. I la veritat és que, per exemple, pujar els imposts a la classe mitjana i alta no és ben rebut pels nostres. Això d'esquerra i dreta és una fal·làcia que no deixa avançar al nacionalisme d'aquí.
Però bé, va vostre.

Valoració:6menosmas
Per fogater, fa mes de 9 anys

I saps que ho sou de guapos tots plegats! Això sí, la culpa de tot és del PSM. Tots els altres "nacionanlistes" (fins i tot la Lliga, per suposat) són sense màcula.

Més seriosament: no he entès mai per què el front comú implica tirar-nos tots cap a la dreta i acceptar, per exemple, que s'urbanitzi del tot ses Covetes o es Canons, en lloc de ser els de dreta que es tirin cap a l'esquerra i acceptar, per exemple, que s'esbuquin d'una vegada els xalets il·legals d'allà on siguin.

El discurs econòmic ho ha tergiversat tot, vos pensau que perquè els "nacionalistes" tant de dretes com d'esquerres posam Madrid a parir pel tema econòmic, en tota la resta pensam igual. I no és així, no, amics meus, hi ha dretes i esquerres, de la mateixa manera que hi ha espanyols i catalans. Voler reduir-ho tot a Balears-Espanya és menystenir la gent que creu en els valors (ep!, tant els de dreta com els d'esquerra).

A mi, no m'hi cerqueu. I vos puc ben assegurar que som tan catalanista com vosaltres. O ni això acceptareu?

Valoració:-4menosmas
Per Xesca, fa mes de 9 anys

Bravo. Ben dit.

Valoració:7menosmas
Per Carme, fa mes de 9 anys

Algunes vegades he discrepat amb els articles de Joan Mir. Avui estic d'acord al 100%. Una anàlisi ben encertada. Aquesta campanya ha refermat el bipartidisme i no només per l'actuació del PP, sinó per les declaracions dels satèl·lits del PSOE que només tenen la finalitat d'impedir que el PP govern. Trist objectiu fer d'inermediari amb el vot dels ciutadans fent el joc a la dialèctica esquerra-dreta i no en la de Balears-Espanya.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris