algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

La mentida electoral

Un dels participants en la concentració de la Puerta del Sol, de Madrid, aprofita que un micro li passa pel davant i deixa anar la proposta següent: fer una llei que castigui els polítics que, en accedir al poder, no compleixin les seves promeses. Per què sembla un desbarat? Perquè la moral ciutadana ja ha assumit que les promeses fetes en campanya no s'acompleixen. Etimològicament, moral descendeix de "mos, moris", és a dir, costum, habitud. El costum eximeix el governant de fer allò que va prometre, i el governant ho incorpora al seu natural sense majors complicacions. Altrament, la majoria de governants no gosarien sortir al carrer, estarien empegueïts de saludar els veïnats, tendrien por de ser escomesos pels puestos. I, a ca seva, se sentirien desposseïts de qualsevol autoritat per inculcar als seus fills uns principis ferms que donassin lloc a bones pràctiques. Tot seria confusió.

Per tant, la ciutadania sembla que ha renunciat a demanar comptes als polítics del que fan en relació al que prometeren. En aquesta legislatura s'ha donat el cas faraònic del molt honorable Francesc Antich amb Son Espases. Se n'han donat d'altres, però aquest té l'envergadura suficient per fer-se lloc a la història del nostre país.
A un suplement religiós del diari ABC, apareix una espècie d'urna pintada de bandera espanyola, amb alguns símbols que deurien, se suposa, comptar a l'hora de decidir el vot del cristià. Un d'aquests símbols és un fetus, amb el qual se'ns alerta no s'acaba de saber ben bé de què, però, donada la naturalesa de les coses en joc, se suposa que se'ns convida a no votar socialista, obrint-nos la porta, així, a votar a favor del PP.

La llei que proposava, tot passant, l'insurgent de la Puerta del Sol, hauria estat aplicada a José María Aznar per no derogar, quan el PP va tenir majoria absoluta, la llei d'interrupció de l'embaràs? La lluita parlamentària contra una determinada llei implica una promesa molt més formal que no la que s'inclou en el programa electoral. Doncs bé, la dreta espanyola ara representada pel PP s'ha oposat ferotgement a les lleis de divorci i d'avortament. Amb posterioritat a l'aprovació d'aquestes lleis, el PP ha governat amb majoria absoluta, com dèiem, i no solament no ha fet cap moviment per legislar en el sentit del que havien defensat, sinó que els seus inspiradors, la jerarquia catòlica, no els ho ha demandat.

De manera que és molt improbable que la idea de l'amic de la Puerta del Sol prosperi en qualsevulla àmbit legislatiu. Perquè la democràcia continuï el seu procés de degradació, la promesa electoral no ha de suposar un compromís de compliment obligat, sinó que ha de continuar sent una presa de pèl i una deslleialtat consuetudinàries, com el Son Espases d'Antich i l'avortament d'Aznar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris