algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
18°

Comprendre Luter (1880)

"La humanitat ha caminat i probablement caminarà fins a la consumació dels segles, entre dues hipòtesis i dos termes, que sempre es resistiran a la seva intel·ligència: les hipòtesis lluminoses que afirmen i les hipòtesis obscures que neguen, totes dues tancades a la raó, encara que la primera no ho estigui a la fe, amb l'auxili eficaç de la qual l'esperit s'aixeca a Déu, el coneix i confessa, l'admira i el lloa. En el camp de la controvèrsia humana Déu és impenetrable, i si no ho fos deixaria de ser Déu, perquè la seva omnipotència infinita no té cabuda en les estretes limitacions del nostre pensament. Dins l'ordre dels fets i en la successió dels segles, la humanitat marxa també entre dos termes igualment indivisibles: el futur que ignora i el passat que oblida. La Providència divina només entrega al nostre coneixement els instants que vivim i la poca cosa que té cabuda dins el reduït marc de la Història.

Aquestes dues hipòtesis i aquests dos termes són els que he volgut representar en l'abrupta roca on, en companyia del Dubte religiós, és transportada l'ànima de Luter. He de confessar que la matèria és massa abstrusa per a la poesia i deman perdó al lector per no haver sabut sostreure'm a la temptació de tal afer."

El text és del poeta en llengua castellana Gaspar Núñez de Arce, que també fou destacat personatge polític. Nascut a Valladolid el 1834 i mort a Madrid el 1903, col·laborà de jove en els periòdics El Observador i La Iberia, en què publicà tot un seguit de cròniques que després reuniria sota el títol Recuerdos de la guerra de Àfrica, llibre editat el 1860. Fou diputat per la Unió Liberal per Valladolid i, després, governador de Logronyo. Era a Barcelona quan va tenir lloc la Revolució de 1868 que destronà Isabel II. Núñez de Arce es va adherir a tal moviment i hi ocupà diferents càrrecs. El 1871 es va afiliar al Partit de Sagasta, amb el qual obtingué la cartera de Ministre d'Ultramar el 1883. Abans d'això hagué de patir exili a Extremadura i en el seu poemari Crits de combat, aparegut el 1875, reflectia la gran frustració per a tots aquells que veien venir una democràcia real amb l'anomenada "Gloriosa".

El text que comentam pertany al poemari La visión de Fray Martín, en què el poeta explora la figura de Martí Luter des d'una perspectiva romàntica. La figura del patriarca del protestantisme havia d'interessar a tots aquells que veuen en la crítica constructiva una manera d'arribar a la veritat. En el mateix poemari, l'autor explicava que l'home, malgrat el seu orgull indomable, és un ésser tan limitat i finit que no coneix fins on poden arribar ni la durada que poden tenir les seves pròpies obres, i no sap tampoc el que engendra dins els ordres físic i intel·lectual. Núñez de Arce ho veu tanmateix un instrument de la voluntat divina...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris