algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
19°

Mirant cap a una altra banda

L'esdeveniment polític dels darrers dies ha estat la comprensió, quan no directament la disculpa, que ha aixecat entre els més selectes progres europeus Dominique Strauss-Kahn. Curiós: a Espanya, alguns d'aquells que clamen contra Berlusconi per delinqüent sexual exigeixen la presumpció d'innocència per al francès dirigent de l'FMI. I això que en el cas del conservador italià no hi ha violència en el suposat delicte, el qual, si ho fos, ho seria per qüestió de mesos, els que diferencien els desset -i minoria d'edat- dels devuit -i majoria- anys de la prostituta. En canvi, al socialista francès del que se l'acusa és d'usar la violència contra la cambrera, de la qual cosa en poden sortir fins a sis delictes molt greus. Espectacular és que la ministra d'Hisenda, Elena Salgado, argüís que Strauss "és un home de fort caràcter" i en reclamàs la presumpció d'innocència. Per molt que l'endemà rectificà, a mitges, no deixa de ser significatiu. Salgado feia el mateix que fan tots els del PP i d'UM amb els seus corruptes a les Balears: reclamar-ne la presumpció d'innocència, que ni en un cas ni en els altres no ha estat mai negada ni conculcada. Només li feia falta, emulant els qui excusen els corruptes balears, parlar de "la pena del Telediario" que sofreix el pobre acusat de ser un violent violador. No té res a veure directament amb la campanya electoral, tot això, però indirectament sí que ens ajuda a perfilar els nostres representants públics.

Les reaccions espanyoles davant el cas del possible violador o abusador socialista francès de l'FMI confirmen encara més, per enèsima vegada, que no tots els polítics són iguals però n'hi ha molts que s'assemblen moltíssim. Aquesta actitud és exactament la mateixa que han tengut i tenen encara els balears amb la corrupció. En alguns cas, és vera, és fer parts i quarts. En d'altres, també és qualque cosa més: ens volen prendre per beneits o no viuen en aquest món. Ahir mateix es podia llegir a Ultima Hora una entrevista amb Manuel Carmona, que és el candidat autonòmic comunista, en la qual deia que la seva formació ha estat "contundent" en la denúncia "contra la corrupció de Matas i d'UM". Es deu creure el que diu? La seva contundència, com la del PSM, consistia, es veu, a aguantar a les còmodes cadires, fins que Rubalcaba va telefonar a Antich per avisar-lo que l'endemà seria detengut Miquel Nadal i, aleshores, sí que es va actuar. Aquesta és la "contundència".

En aquest assemblar-se tant dels partits balears, aquesta campanya que acaba ens n'ha donat un altre bon exemple. Pareix que Francesc Antich i José Ramón Bauzá intercanviaren monòlegs diumenge a IB3 i, pel que fa a turisme, demostraren que estan plenament d'acord a continuar atorgant privilegis als hotelers contra els interessos de tots els ciutadans -tot i que els addueixen com a raó: mentiders-. I també estan d'acord en allò que no ha protagonitzat la campanya per a cap dels dos: la corrupció que afecta cadascú no existeix.

Afortunadament, de vegades algun polític pateix un atac de sinceritat que defineix molt bé com entenen quasi tots els polítics la seva professió. En aquesta campanya l'ha tengut Mariano Rajoy, l'atac sincer, despús-ahir, a Palma, quan va dir que admirava Bauzá "per la seva capacitat per mirar cap a una altra banda". És impossible definir millor la política balear. Tothom mirant cap una altra banda sempre en tot el que els podria molestar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris