algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

Democràcia més enllà dels partits

La democràcia s'oblida constantment que és el pitjor sistema polític llevat de la resta. Gasta en encens per exalçar-se el que no està escrit i es proposa com a model a seguir per a tota la humanitat. Hi ha països demòcrates que pretenen imposar el sistema en altres països mitjançant guerres devastadores. La fe de la democràcia en ella mateixa, en els seus valors, supera de molt la del comunisme en el comunisme fins i tot els anys en què Stalin no estalviava cap mitjà per demostrar la superioritat del seu credo per damunt de tots els altres. La fe del comunisme en el comunisme és la fe en l'absolut, però la de la democràcia en ella mateixa és la fe en un sistema perfectible. No ho sembla, perquè ens n'omplim la boca fins a dificultar-nos l'oxigenació de l'organisme. Però la democràcia encara no ha superat la definició de Churchill, no ens hauríem d'enganyar.

D'altra banda, el sistema tendeix a restringir la concessió de patents, amb la malvada pretensió de confondre democràcia amb un simple sistema de partits. Ja veim el resultat que ha donat aquesta tendència en mans de José María Aznar -Llei de partits- amb l'aquiescència del PSOE: una coalició de grups democràtics ha hagut de ser sotmesa als dos més alts tribunals de l'Estat per obtenir el certificat de bona conducta. I és que la democràcia ha estat segrestada pel club dels partits, sempre disposats a rebre ajuts de fora, però absolutament tancats, o com a mínim recelosos, quan a fora es formen organitzacions que poden ser crítiques amb les activitats del club.

M'agradaria recordar que, per exemple a la nostra comunitat, una de les claus de la situació que permeté, de cara a la present legislatura, formar governs de, diguem-ne, progrés va ser l'energia de moviments i organitzacions temporals sorgides extramurs dels partits polítics. Els grans partits no havien fet una feina gaire brillant per obtenir els resultats que obtingueren: però els moviments cívics ompliren de vent les seves veles, de forma que els possibilitaren la navegació. Com tots sabem, aquests moviments foren traïts després amb acarnissament furiós. No va ser tan sols el cas de Son Espases, paradigma de la manca d'escrúpols d'un dels polítics més lamentablement coneguts de la comunitat, sinó, també, el malbaratament d'energies en altres projectes mastodòntics en perjudici de les coses petites, de la política propera que se'ns havia promès, per exemple, a Palma.

Darrere els projectes energètics del no a Son Espases o de la política municipal per a les persones, hi havia l'impuls dels moviments ciutadans. Molts ens preguntàvem si aquests moviments es dissoldrien en l'escepticisme i la fatiga. Ara hem comprovat que, no tan sols no s'han esvaït, sinó que ressorgeixen amb més força, com la veu d'una consciència ciutadana que s'havia tornat lassa. Què volen aquesta gent, es pregunten aquells que els traïren. I ja quasi no queda temps perquè entenguin que els correspon a ells obtenir-ne la renovació del crèdit, per a la qual cosa no els bastaran les seves dubtoses capacitats de seducció. Que s'espavilin. A veure si són capaços de fer en un dia el que no han sabut fer en quatre anys.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Arnau, fa mes de 9 anys

És tot un espectacle veure als diaris i a la televisió com els presidents, els gerents o els directors de les grans corporacions econòmiques que controlen el país i que deuen cobrar entre 1 i 3 milions d'euros l'any, per arreglar la crisi, recpten contenció salarial als mileuristes que tenen la sort de conservar la feina.

Valoració:0menosmas
Per Dissidents, fa mes de 9 anys

Ens governen els mercats, les multinacionals, el Banc Central Europeu, el FMI, i la nomenclatura política vincla els genolls: per això cobren

Valoració:5menosmas
Per Cil Buele, fa mes de 9 anys

Totalment d'acord, Guillem, amb tot quant publiques en aquest article. És més, no sé ben bé si els polítics d'avui dia s'adonen que, a aquestes alçades del segle XXI, ja no serveixen certes pràctiques engatussadores del segle passat. Hom s'està adonant que els polítics ja no són els nostres governants. Qui ens governa és qui remena les cireres d'aquest monstre que anomenam Mercat... un representant dels quals, precisament, aquests mateixos dies de campanya electoral espanyola, està passant la nit en una de les presons nordamericanes... per mor d'una cambrera de pisos guineana! Tot un símbol!

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris